El que tots sabem i ningú gosa dir.
No són les ratios. O no només.
Fa 30 anys a classe érem 41, però:
1. La majoria érem catalans. - Dels que no eren catalans, la majoria eren espanyols. Si hi havia algú culturalment molt diferent, perdia el cul per adaptar-se.
2. La majoria no érem especialment problemàtics. Si hi havia algú amb neurodivergències o discapacitats era a un nivell lleu. Els que realment tenien grans dificultats per seguir una classe normal anaven a escoles d'educació especial adaptades a les seves necessitats.
3. El professor tenia autoritat. Podia suspendre, renyar, castigar o expulsar sense ser qüestionat continuament. Si un professor parlava amb els pares d'un nen, els pares escoltaven.