Ahir es va lliurar la 62a edició del Premi
@Amadeuoller , que va guanyar Ria Dueñas. Sempre és un plaer tornar a la Parròquia de Sant Medir, un espai que ha estat, des de fa molts anys, molt més que un centre religiós: ha estat un lloc de cultura, d’acollida, de catalanitat i de compromís cívic.
Ahir, a més, era inevitable tenir un record emocionat per mossèn Bigordà, un dels impulsors originals del premi, traspassat l’any passat. El seu compromís amb el país, amb la llengua i amb les persones forma part inseparable de l’esperit d’aquest premi i de la història de Sant Medir. Mossèn Bigordà va entendre que la cultura i la fe podien compartir una mateixa vocació de servei, de dignitat i d’esperança. I al costat seu, també cal reconèixer la continuïtat d’aquest esperit en mossèn Subirà, que ha mantingut viva aquesta tradició de compromís humà, cultural i nacional i a qui sempre és un plaer retrobar.
El Premi de poesia Amadeu Oller és molt més que un guardó literari: és una porta oberta a les primeres veus de la poesia catalana, un espai de confiança en la paraula jove i una expressió persistent de fidelitat a la nostra llengua i al nostre país.
Al llarg de més de sis dècades, aquest premi ha sabut fer una feina silenciosa però essencial: detectar, escoltar i acompanyar noves sensibilitats poètiques quan encara eren només una promesa. El jurat del Premi Amadeu Oller ha exercit, any rere any, una tasca de lectura atenta i exigent, amb una intuïció que el temps ha confirmat sovint de manera brillant. Molts dels poetes que avui ocupen un lloc central en la poesia catalana contemporània van ser, abans, joves autors reconeguts aquí. Això converteix l’Amadeu Oller en una mena de brúixola de la poesia emergent del país, que edita magníficament
@Edic_Galerada .
Amb l’Amadeu Oller celebrem molt més que uns poemes premiats. Celebrem una continuïtat, una responsabilitat compartida i una esperança: la que cada nova generació de poetes continuarà donant veu, en català, a allò que som i, sobretot, a allò que volem arribar a ser; una cultura normal en un país lliure!
Enhorabona i gràcies.