Perquè la gent es pugui fer una idea de com funciona el sistema:
Una família amb 4 fills que percep l’IMV màxim cobra uns 1.614€ al mes. Però, com que manté l’estatus de “vulnerable”, pot accedir també a VPO o lloguer subvencionat, beques menjador, bo social, ajudes d’infància i altres descomptes en subministraments i taxes.
En canvi, un treballador o autònom que cobra exactament els mateixos 1.614€ mensuals deixa de ser considerat vulnerable i ha de pagar el lloguer de mercat, el menjador escolar, la llum, l’aigua i la resta de despeses sense pràcticament ajudes.
Al final, després de cobrir aquestes despeses estructurals:
la família amb IMV pot estalviar entre 10.800 i 13.200€ anuals;
el treballador amb el mateix ingrés pot quedar-se amb només 3.600-6.000€.
El problema no és ajudar qui ho necessita, el problema és que estem alimentant al monstre que ens devora.
Per què una persona que es lleva cada dia a les 6 del matí per anar a treballar i cobrar 1.200€ no és considerada vulnerable, però una altra que pot passar-se el dia mirant la tele i cobra 1.200€ d’IMV segueix sent considerada vulnerable?
I això sense comptar que, a més, pot sumar altres ajudes i tenir-ho pràcticament tot gratis.