El PSOE i Podemos van inventar-se l’Ingrés Mínim Vital (IMV) i l’ha convertit en un monstre de despesa: prop de 6.000 milions d’euros anuals, quasi 800.000 llars i 2,4 milions de persones cobrant entre 730 i 1.600€ al mes.
Mentrestant, les persones amb dependència física o psíquica greu —com el cas del fil— es moren esperant: Grau 1 reconegut amb 100-200€ miserables, llistes d’espera eternes i prestacions ridícules davant malalties que impedeixen treballar.
És un escàndol i una injustícia flagrant: es regalen diners a qui pot treballar (o fer-ho precàriament) mentre es deixa sense recursos real els que realment no poden. Un trasvàs indecent de prioritats que beneficia clientelisme electoral en lloc d’atendre els més vulnerables.
El PSOE l’ha inflat, però els governs que vinguin heretaran un forat insostenible. Ja n’hi ha prou de premiar la inactivitat mentre els malalts de veritat pateixen. Això no és justícia social, és segrestar vots amb fons públics.
La meva cosina té 78 anys, es vídua
Té fibrosis pulmonar
Leucèmia
Pateix del cor
Problemes per caminar
Se li enxarquen els pulmons
Pren 28 pastilles diaries
Ha perdut 32 kgs en un any
Després de gairebé 2 anys li fan la evaluació
Grau 1, 180 € al mes
Viu sola
Puta societat