Imagina’t una empresa.
Un directiu va de nit a rebentar la seu de l’empresa rival. La direcció diu que és cosa seva, que ho fa fora de la feina i que no s’hi pot posar perquè entra dins la seva llibertat d’expressió.
Un altre treballador de la mateixa empresa entra a la seu de l’empresa rival per fer un cafè amb un amic que hi treballa. La direcció diu que ha creuat una línia vermella i el fa plegar.
Deixa d’imaginar. Anem a la realitat.
A Tàrrega, quan el tercer tinent d’alcalde i regidor de Cultura del govern vandalitza un local d’Aliança Catalana i se’n demana la seva dimissió, Junts diu que és cosa seva, que ho fa fora de la feina i que no s’hi pot posar perquè entra dins la seva llibertat d’expressió.
A Salt, quan un regidor dona suport a un amic, vinculat a Aliança Catalana, ERC en demana la dimissió i Junts l’avala, no s’hi oposa, considerant que s’ha traspassat una línia vermella.
Mateixa formació política.
- Destrossar la seva seu: llibertat d’expressió.
- Donar suport a un amic vinculat a ella: imperdonable, línia vermella i avalem dimissió.
D’això en dic jo no tenir una vara de mesurar, sinó tenir una calculadora de vots.
Perquè quan la por a perdre vots mana més que la coherència, és que ja has perdut completament el nord.
A partir d’aquí, que cadascú tregui les seves pròpies conclusions.