ALT La Zelda, la Laia, la Grisela, el Robert i el Víctor han aconseguit que cada conte tingui el seu estil particular i, el que és més difícil i meritori, que entre tots formin un altre conte, un de global que només es veu quan s’acaba el llibre i se n’obté la visió completa. “La Doris” és el fruit de la feina compartida de tants dimarts a la tarda revisant, analitzant, debatent i reescrivint a deu mans. Però també el treball d’hores i hores de solitud i sacrifici per portar a classe un text inspirador. Teniu a les mans el producte de les classes de conte d’Escriptorium. Està escrit amb la vocació de fer-vos-ho passar bé i amb l’esperança que, arribada l’última pàgina, se us enganxi a la pell la flaire subtil d’aquest jardí que hem cuidat durant un any.

ALT Una classe d’escriptura és com un jardí salvatge. T’hi trobes flors de les belleses més inèdites, però que sovint han crescut sense ordre. El repte, llavors, és donar sintonia a totes aquelles plantes sense treure’n les particularitats que les fan úniques. La Doris i altres contes és un jardí salvatge en què s’han birbat i s’han arrencat les males herbes. Se li ha donat una certa simetria i concert. Cada planta, però, manté una flaire i un color particular. Alhora, si te’l mires en conjunt, hi trobes una imatge harmònica, una temporalitat compartida i una ubicació comuna, Sabadell.