Els lingüistes asseguren que el català ja ha entrat en procés d'extinció. De nosaltres depèn trencar el silenci. #TrenquemElSilenciParlemCatalà

Lamelas admet que Lloret es va quedar pràcticament sense Policia Local i anuncia explicacions públiques pel conflicte gironanoticies.com/noticia/2… L’alcalde assegura que es van registrar 38 absències simultànies, defensa que no pot signar acords contraris a la legalitat i agraeix el reforç dels Mossos d’Esquadra #Lloret

ATENCIÓ la màfia argelina ataca als restaurants pakistanesos de la Rambla del Raval, els combats s'han allargat tot el diumenge, avui la BRIMO vigila sense cap control del territori en mans dels malfactors amb la complicitat dels corruptes #Narcopolitica elcaso.elnacional.cat/ca/not…

🗣️ @junqueras a @DiarideGirona: “Hem de defensar Catalunya d’aquells que li volen mal, com Aliança Catalana”. 📰 Recupera l’entrevista: diaridegirona.cat/comarques/…

IRLANDA ENS MARCA EL CAMÍ Irlanda ens marca el camí perquè encara recorda una cosa que a Europa li fa una mandra infinita admetre. Que una comunitat no és una oficina. No és una suma de consumidors amb DNI, ni una massa de gent que ha d’acceptar qualsevol canvi perquè quatre buròcrates en diguin convivència. Una comunitat té pell. Té memòria. Té morts. Té carrers que han vist néixer avis, pares i fills. I quan tot això és tractat com si fos mobiliari urbà, un dia la gent reacciona. El cristianisme d’estora no ho entén. O fa veure que no ho entén, que encara és pitjor. Veu un poble que s’alça i només sap parlar de desordre. Veu un barri que diu prou i corre a dir-ne odi. Veu gent que ja no vol ser trepitjada i els demana calma, acollida, bones maneres, molta pau social. La pau dels qui callen mentre els passen per sobre, vaja. Molt edificant tot. Irlanda no ens parla d’un poble atacant per gust. Ens parla d’una comunitat defensant-se quan ja té la sensació que ningú la defensa. Quan l’Estat protegeix abans el relat que la gent. Quan els mitjans arriben amb la condemna escrita abans d’haver escoltat el barri. Quan qualsevol inquietud popular queda traduïda en extremisme, feixisme, odi o alguna d’aquestes paraules que serveixen per tancar converses sense mirar res. També hi ha violència en desarrelar una comunitat. També hi ha violència en fer irreconeixibles els barris sense haver demanat permís als qui hi vivien. També hi ha violència en exigir a un poble que accepti la seva dissolució amb un somriure i, a sobre, donant les gràcies. Però aquesta violència és neta, administrativa, amb informes, subvencions, rodes de premsa i gent molt correcta parlant de diversitat. Després crema un contenidor i, mira per on, resulta que la violència ha començat aquell vespre. No cal convertir cada esclat en una missa solemne. Tampoc cal fer veure que tot és bonic. Hi ha ràbia, hi ha brutor, hi ha coses que fan nosa. Però ja n’hi ha prou de condemnar sempre el mateix costat. El poder pot alterar un país, remenar-li la demografia, buidar-li la continuïtat, empènyer-lo a callar i després exigir que la gent protesti amb una instància, una espelma i una frase amable. Això no és ordre. És doma. Un cristianisme amb columna vertebral no celebra el caos. Però tampoc no beneeix la submissió. Sap que la caritat no vol dir suïcidi nacional. Sap que estimar el proïsme no obliga ningú a deixar casa seva sense porta. Sap que la mansuetud cristiana no té res a veure amb fer de catifa perquè l’Estat, el mercat i la ideologia hi passin per sobre amb les sabates enfangades. A Catalunya això ens toca de ple. Fa massa temps que ens eduquen per desaparèixer amb bona lletra. Ser bons, ser tous, entendre-ho tot, cedir sempre, no incomodar, no aixecar gaire la veu. Una catalanitat simpàtica, folklòrica, administrable. Un cristianisme sense poble. Una nació que demana perdó abans fins i tot d’haver-se defensat. Irlanda ens marca el camí perquè ens recorda que els pobles no es conserven només amb arguments. També cal presència. Límit. Coratge. Instint. Després ja vindrà la forma, l’ordre, el llenguatge i la direcció. Però abans hi ha una cosa més elemental, gairebé física. No fer d’estora. No acceptar que casa teva sigui convertida en una sala d’espera per a qualsevol projecte que no has decidit. El món que ve no serà tan net com es pensen els ideòlegs. Rebrotaran les ètnies i s’esfullaran les ideologies. Tornaran els pobles, les comunitats, les lleialtats fondes, les fronteres morals, les preguntes que el liberalisme havia amagat sota la catifa. I qui només tingui una moral de renúncia, una nació avergonyida i una fe domesticada quedarà a mercè dels qui sí que saben què volen conservar. Catalunya no necessita aprendre a odiar. Necessita desaprendre a desaparèixer. Irlanda ens marca el camí perquè allà encara es veu, amb tota la incomoditat que calgui, una veritat antiga. Quan una comunitat sent que li prenen la casa, o es defensa, o deixa de ser comunitat.

🔴 Olot dona de baixa 1.300 persones del padró per frau en només un any elnacional.cat/ca/societat/o…

Un periodista pregunta si és viable un Front d’Esquerres d Catalunya encapçalat x @gabrielrufian Responc q és més q necessari x parar la dreta xò q x ara CUP no entra en el debat, Comuns aspiren no a acords programàtics i la direcció d’ERC també ho descarta. Cal insistir-hi

Tensió entre mossos i antifeixistes que protesten per una manifestació ultra de Núcleo Nacional 3cat.cat/3catinfo/tensio-ent…

@danicornella esperem les teves disculpes públiques, feixista!

🔴 ÚLTIMA HORA Alerta pel risc de reincidència: surt de Quatre Camins l’agressor sexual francès de 33 anys vinculat als casos de Llançà i Empuriabrava gironanoticies.com/noticia/2… El condemnat té prohibit accedir a Llançà i Empuriabrava per ordres d’allunyament, tot i que disposaria d’una casa familiar a Llançà

Dès demain on attend 34 °C à Bordeaux. C'est 11 °C de plus qu'hier. Ce n'est pas une masse d'air chaud remontant d'Espagne qui est la cause de cette nette hausse du mercure, mais le réchauffement par compression adiabatique sous la subsidence anticyclonique.

Gemma Calvet, candidata a la Sindicatura de Greuges: “No crec en l’enduriment de penes” beteve.cat/societat/gemma-ca…