"Els catalans i castellans compartim història". No, els catalans no compartim història amb els castellans i no som ni iguals ni semblants.
Des de l'esfera política ens han fet creure durant dècades que tenim una història compartida i que si bé a Catalunya tenim el català, sempre hem estat fermament lligats a Espanya. El que ens diuen que és "història compartida" és, en realitat, la història de com Castella va intentar (i finalment aconseguir el 1714 a la força) anul·lar el model català per imposar el seu.
La realitat és que durant segles, un català tenia molt més en comú (en lleis, comerç i cultura) amb una persona de Montpeller que no pas amb una de Madrid o Toledo.
El que han aconseguit és que tothom relacioni Catalunya i els catalans amb Espanya. És habitual que si dius a un estranger que ets de Catalunya, directament t'associï amb ser espanyol. Un fet que només és cert sobre el paper, perquè nosaltres no tenim res d'espanyol a sobre.
El català forma part de les llengües occitanoromàniques, mentre que el castellà és part de les llengües iberoromàniques. Només comparteixen una cosa, el llatí. Res més.
La nostra història de debò és la d'una potència mediterrània i no la d'una "regió" obedient.
El català i l'occità formen les llengües occitanoromàniques. Dins del català, com bé sabem, existeixen variants: rossellonès, central, nord-occidental, valencià, balear, alguerès. I dins de l'occità: llenguadocià, provençal, llemosí, alvernès, vivaroalpí, gascó, etc. L'aranès seria una subvariant del gascó.
Per tant, davant del relat inventat que durant anys ens ha fet creure l'esfera política, va sent hora que ens adonem que nosaltres som molt diferents. Nosaltres compartim la mateixa història que Tolosa, Montpeller, Perpinyà, l'Alguer, València, Alacant, Palma, Carcassona, Marsella, Niça, i moltíssims llocs més.
En definitiva, desafortunadament ara estem en el mateix estat, però no som ni serem mai iguals ni semblants. I recordem una cosa, quan parlem una llengua occitanoromànica, estem parlant una llengua que es va crear per comerciar, navegar i escriure poesia. Quan parles castellà, parles una llengua que es va crear per la guerra, l'obediència i l'imperi. L'actualitat no dista molt del que passava en aquella època.
Per cert, la bandera de la segona imatge és un disseny no oficial que fa uns anys es va dissenyar per representar les llengües occitanoromàniques.