Com a català que viu a Sevilla, em dol llegir certs comentaris, no perquè siguin crítics —la crítica és legítima— sinó perquè reprodueixen un prejudici fals, i sobretot profundament injust.
La Feria d'Abril va ser proposada el 1847 per dos regidors de l'Ajuntament de Sevilla: José María de Ybarra (d'origen basc) i Narcís Bonaplata (català). Va néixer com una fira de bestiar, és a dir, com una eina de dinamització econòmica. El seu origen és productiu, no lúdic. Quan es critica la Feria de Sevilla, es critica també un invent en part català.
La Feria genera centenars de milions d'euros l'any. Hostaleria, transport, modistes, dissenyadors, artesans, floristes, músics, tècnics de so, fusters de les casetes... Milers de persones treballen com mai durant aquesta setmana. No és una setmana de no fer res: és una setmana de fer moltíssim.
Catalunya té La Mercè, Sant Joan, festes majors de poble que duren una setmana sencera, correfocs, castellers, calçotades, aplecs... Ningú no acusa els catalans de vagos per això, i amb raó. Aplicar un criteri als propis costums i un altre als aliens té un nom que preferiria no haver de fer servir.
Ho veig cada any: la meva dona surt de la feina, va a la Feria, i l'endemà torna a treballar. I no és un cas aïllat: és el més habitual. La Feria no substitueix la feina; hi conviu. Els sevillans fan "doble jornada" aquells dies perquè la Feria els importa, no perquè el treball no els importi.
La idea que "uns treballen i uns altres viuen de subvencions" és una caricatura fascista. El PER —al qual sovint es fa al·lusió sense saber ben bé què és— és un subsidi agrari condicionat a haver treballat un mínim de jornades al camp, una activitat extremadament estacional.
A Andalusia hi havia jornalers, pagesos sense terra que treballaven quan els deixaven.
No és una renda universal gratuïta, i afecta una minoria de la població. La gran majoria de sevillans treballen en turisme, serveis, administració, agroindústria, aeronàutica (Airbus té plantes enormes aquí), construcció naval, universitat...
Sevilla va ser, als segles XVI i XVII, una de les ciutats més riques i poblades d'Europa: port únic del comerç amb Amèrica.
Durant segles Catalunya va ser el territori pobre i Andalusia el ric. Això és el que explica que a Sevilla es canti el virolai.
La desigualtat econòmica Catalunya–Andalusia que avui ens sembla "natural" és un fenomen històric recent, producte de processos concrets: desamortitzacions mal resoltes, pervivència del latifundisme, industrialització asimètrica del segle XIX. No és un tret cultural; és un procés històric. I el que és històric es pot revertir.
És molt injust culpabilitzar les víctimes que han patit processos històrics duríssims.
La Feria és un espai de sociabilitat intensíssima. És on trobes els amics dels teus amics, on es teixeix xarxa, on es fa comunitat. No és "no fer res": és fer allò que una ciutat necessita per seguir essent ciutat i no una suma d'individus aïllats. És exactament el que Catalunya fa —i molt bé— amb les seves festes majors.
Acusar una ciutat sencera de vagància per celebrar-se a si mateixa és una gran mostra de desconeixement. I quan aquest desconeixement ve de Catalunya —una terra que sap perfectament què és una festa que cohesiona un poble—, fa encara més mal. Podem discrepar de moltes coses d'Andalusia, i jo mateix ho faig sovint. Però aquesta crítica concreta és falsa, injusta i, sobretot, impròpia de qui la fa.
Mientra Catalunya o Euskadi trabajan sin parar , estos garrulos ,a tocar las palmas y a hecha siestas
En fin
Hay algo mas cateto q la Feria de Abril¿??? ?
Os leo👀