Una amiga francesa, molt atea, es va quedar astorada en veure que tota una sala plena de jovent entonava el Virolai (versió
@Obeses)... No ho entenia. Crec que no cal ser creient per emocionar-se.
No sóc creient. Però el virolai, és la meva terra, el meu poble, la meva llengua ... immensament emocionada quan l'escolto.