Quan sento dir que “l'escudella per triomfar ha d'aprendre del ramen” (o la pizza o la burger) em vénen totes les fúries a l'esperit.
QUÈ ES FA EN AQUESTA TERRA PER CELEBRAR QUE HA NASCUT EL FILL DE DÉU?
Quin plat a l'univers té prouta importància com per sostenir, sense doblegar-se, aquest honor tan gran?
Quina olla crida tota la família, dispersos per on siguin, per tot arreu del món, i els aplega a taula en una fita ineludible que significa “casa” per totes les ideologies i opinions i des de tots els angles?
L'escudella no necessita ningú que la salvi (i escampar-se mundialment en forma de fideus instantanis ja ho va fer fa cent anys, amb Gallina Blanca).
Amunt els cors, família. I no us deixeu enredar per falsos profetes ni malastrucs que auguren (i secretament desitgen) la mort de la cuina catalana. La cuina catalana és més viva que mai. Tan viva com sempre.
Ni disculpes, ni permís: l'escudella ha d'alçar-se, fumejant, monumental, i dir “VEGEU, I APRENEU-NE”.
Amunt els focs.
I molt bon Nadal a tothom!