Al Raval les veïnes reinventen Sant Joan, la coca va en bossetes, el petards van en horitzontal i aixequen a altres veïnes del llit amb joia i inclusió per incloure'ls en la gran festa

Francesc Francis Ayrol, periodista i activista cultural. Voluntari nord-català al Complot de Prats de Molló. #100AnysdelComplotdePratsdeMollo @AssocCasa

L'expulsió dels sis-cents cantaires de la Sagrada Família ja no és només notícia a Catalunya. Una senadora del Japó l'ha posada sobre la taula. Es diu Yuko Ohtsubaki, és senadora del Partit Socialdemòcrata japonès i fa anys que és una de les veus que expliquen la causa catalana al seu país. Va ser a l'aeroport del Prat l'octubre del 2019, entre la gent que va respondre a la crida del Tsunami Democràtic després de la sentència del Procés. No és una observadora casual: coneix Catalunya, la segueix i en parla des de l'altra punta del món. Ara ha qüestionat públicament que la policia espanyola fes fora sis-cents cantaires d'un temple per portar estelades entre les partitures i voler cantar Els Segadors. I ho ha lligat amb una pregunta que fa mal precisament perquè ve de fora: què en pensaria el Gaudí que va dissenyar la Sagrada Família, d'una escena com aquesta? És la pregunta que desmunta tota l'operació d'imatge. Perquè la jornada s'havia preparat com un aparador: el papa, la torre, les autoritats, la postal d'una Catalunya tranquil·la i normalitzada. I ara resulta que el detall que travessa fronteres no és la benedicció ni l'arquitectura, sinó que es va treure a empentes sis-cents catalans per voler cantar el seu himne nacional a casa seva. El que els organitzadors volien amagar és exactament el que ha donat la volta al món: que per sostenir la postal de la normalitat van haver de recórrer a la repressió que deien superada. Els sis-cents cantaires no van poder cantar aquell dia. Però el seu gest ha arribat més lluny que tots els discursos oficials de la jornada —fins al Parlament del Japó. A la Newsletter d'Antiburocràcia Catalunya parlem de temes legals i fiscals però també expliquem històries com aquesta i connectem els dos mons. Al primer comentari et deixo l'enllaç on apuntar-t'hi de franc

Se empiezan a ver banderas de Cabo Verde por Euskadi.

Gemma Calvet: “La meva primera activitat com a síndica serà un pacte de fraternitat” beteve.cat/politica/gemma-ca…

Del 22 de juny al 15 d’agost, els habitants de la Catalunya Nord podran participar en una consulta ciutadana per decidir si volen que el departament recuperi el nom de Pirineus Catalans. Actualment el nom oficial és Pirineus Orientals, imposat durant la Revolució Francesa.

ATENCIÓ la màfia argelina ataca als restaurants pakistanesos de la Rambla del Raval, els combats s'han allargat tot el diumenge, avui la BRIMO vigila sense cap control del territori en mans dels malfactors amb la complicitat dels corruptes #Narcopolitica elcaso.elnacional.cat/ca/not…

Que els fagi en castellà diu. L'educador de PFI de l'Aj. de Ripollet q va i em demana q la xerrada sobre ecosistemes aquàtics als nanos els hi faci en castellà. I jo, ràpid, ferm i neutre, "no, no; ho explicaré bé i m'entendran". I així fou. I en canvi els dos sudamericans 1/2

Vas signar un contracte de lloguer que posa «durada indefinida». Creus que tens l’habitatge per sempre. No el tens. L’Audiència Provincial de Barcelona acaba de confirmar el desnonament d’un llogater que defensava precisament això: que el seu contracte, signat el 1998 com a «indefinit», no es podia extingir mai. El tribunal ho desmunta amb un argument senzill. Un lloguer és, per definició, un contracte temporal. La Llei d’arrendaments urbans ho deixa clar: si no es fixa un termini concret, s’entén que el contracte s’ha celebrat per un any i, a partir d’aquí, s’apliquen les pròrrogues legals i la tàcita reconducció. «Indefinit» no significa «perpetu». Significa que no s’hi va posar una data, no que no en pugui tenir. En aquest cas, el propietari va comunicar el juliol del 2022 que el contracte acabava el 31 de gener del 2023. El llogater va al·legar que aquella notificació no era vàlida. L’Audiència tampoc no li dona la raó: la LAU no exigeix una forma concreta per avisar que no es renova, i aquí es va enviar un burofax que algú va recollir al mateix habitatge. Sense proves que no arribés, l’avís és vàlid. Resultat: el llogater fora, després de vint-i-quatre anys a dins. El detall que determina qui guanya aquests casos no és el que posa al contracte. És com i quan es comunica la finalització. Un propietari que avisa malament perd; un llogater que creu que «indefinit» el blinda, també. A la newsletter d'Antiburocràcia Catalunya parlem de temes com aquest. Cada dia, un mail que t’estalvia una consulta. Tot el que afecta la teva butxaca, explicat perquè s’entengui. Apunta-t’hi de franc: 👉 antiburocracia.es/newsletter… (Rebràs un correu electrònic de confirmació. Si no el veus, revisa la carpeta de correu brossa, arrossega’l a la safata principal i confirma'l perquè t'arribin totes les novetats.)