És la segona vegada des de que estem pagant, que un tren direcció St.Celoni em deixa tirat a Gran.Centre a les 22:40 sense donar cap explicació. Truco a Rodalies i no saben res (obviament) Prou de vagues encobertes i de maltractar les treballadores, fillsdeputa! @AfectRodalies

Baltasar Garzón empresona independentistes el 1992 i com a "premi" TV3 l'entrevista a Col•lapse. Fins on arribarà tanta estultícia?

Hola @aena A l’aeroport de Barcelona s’hi discrimina el català? Espero que ho feu rectificar @llenguacat @llenguacatalana

Ai Senyor de la Creu! Qui t'ha vist i qui te veu!... Espadaler defensa que la policia foragiti estelades i cantaires de la Sagrada Família elmon.cat/politica/espadaler…

En donar de baixa del padró no n'hi ha prou. A totes aquestes persones que s'han empadronat fraudulentament se'ls hi hauria de suspendre totes les prestacions i ajudes. Potser d'aquesta manera s'acabaria aquesta pràctica il.lícita.

Com es posen quan els hi dius que amb el castellà no vas enlloc d'Europa. M'han dit puta tres vegades 😂 Per ser una llengua tan forta tenen una autoestima ben fràgil ehhh

Content d'haver tancat una persecució iniciada el 2012 contra un jove de 18 anys per fer cançons contra un estat feixista i descompost. Catorze anys després, tinc més clar que mai que tenia molta raó. Gràcies a tothom qui m'ha fet costat, en un moment o altre, al llarg del camí.

Ada Colau és la representació més fefaent dels mals de l'esquerra a casa nostra, de la renúncia a tota ambició transformadora un cop toques poder, fins a acceptar els vots de Manuel Valls per governar amb el PSC, traint a Esquerra. Que ara vagi alliçonant és d'un cinisme infinit.

Mentre Escòcia i Curaçao participen en el mundial de futbol com a Nacions sense Estat, la democràcia orgànica espanyola impedeix participar a Catalunya com a tal. Els motius que tenim per a independitzar-nos són incomptables.

EL CATALÀ S’APAGA A BARCELONA Ningú s’atreveix a dir-ho i tot són pedaços per fer veure que la situació no és tan dramàtica. En realitat, no sabem ni per on començar perquè no volem agafar el bou per les banyes. Què està passant amb el català al cap i casal? Aquesta és la pregunta que tothom es fa. Us ho diré res i curt: pot esdevenir una llengua agònica. De fet, hi ha barris (no ens enganyem) on gairebé ja ho és. Per què? Les raons que us donaran els més conscienciats seran demogràfiques, econòmiques a causa del turisme massiu o la manca de contundència institucional a l’hora de fer valdre la legislació vigent en la matèria, entre moltes altres. No negaré que tenen la seva importància, és clar. Amb tot, pot ser que ens preguntem quina responsabilitat hi tenim els barcelonins del carrer en tot plegat. Per a la classe política (i els seus diversos satèl·lits subvencionats) el poble sempre té la raó i l’encerta. És un mecanisme populista per tal d’obtenir el vot. Mai no tenen la vocació pedagògica que implica el fet de dirigir una societat. Si el mestre corregeix als alumnes i apunta les seves febleses, el mateix han de fer els dirigents polítics amb el seu poble quan convé. Si cal renyar, es renya. O només es tracta d’obtenir l’aplaudiment fàcil del convençut? És per tot plegat, que afirmo que una de les principals causes de la reculada de la llengua catalana a Barcelona és el capteniment de molts i molts barcelonins a l’hora de fer valer l’idioma de la capital. No exercim d’amos a casa nostra i ens passem a l’espanyol davant d’un senzill “¿cómo?” Sovint, semblem les minyones. És cru i antipàtic, oi? Com que una de les premisses que sempre he defensat a l’hora de fer política és combatre els problemes abans que cauré bé, no tinc cap mania a l’hora d’escriure aquestes coses. Sé perfectament que el capteniment dels nostres polítics no ha ajudat gens a capgirar la situació. No són exemple de res, i menys de fermesa patriòtica i lingüística. Però això no significa que nosaltres (els barcelonins) ens deixem arrossegar per la sensació que mantenir a peu i a cavall l’idioma de la capital, ens  comportarà problemes. Tampoc no ignoro que el nostre inconscient col·lectiu té present que, en situacions de tensió, sempre ens toca les de perdre. Aquest és un mecanisme psíquic que explica moltes de les nostres claudicacions. Les bombes, d’una manera o una altra, sembla que no deixin de caure mai sobre Barcelona. “No hi ha res a fer!”, pensen resignadament molts barcelonins quan veuen un paisatge humà absolutament aliè (i en molts casos hostil) al català. Segurament, no hi ha res més difícil en política que remuntar anímicament a la teva gent. És el primer pas per a la victòria. Cal determinació, audàcia i ser un gran coneixedor de l’ànima d’aquells a qui tens la responsabilitat de dirigir. En el cas de Barcelona, sabeu de cap regidor que tingui aquests atributs? Si arribo a liderar una candidatura a la batllia l’any vinent, us puc assegurar que la gent que m’acompanyarà serà plenament conscient del paper que han de representar. Ells i jo sabem que, si cau Barcelona, cau tot. Defensem-la. #Barcelona27 espot2027.cat

El millor servei que la Sra @orriolsderipoll li podria fer al país és suavitzar els seus postulats sobre immigració, emprendre la via de la Giorgia Meloni a Itàlia, i recuperar el discurs innegociablement indepe. Fent això demostraria que, fins i tot en els nostres postulats polítics extrems, els catalans som millors. (Sé que és probable que aquest tuit és malinterpreti, com un recolçament a la Sra Orriols. No ho és)

Segur que totes aquestes mares"treballadores" tenen plaça a les escoles bressol públiques.

Avui és un bon dia per recordar que anar amb Espanya és legitimar que Catalunya no pugui ni competir ni guanyar. Que ho tingui present tothom que pensi que perquè a Catalunya no tenim selecció al Mundial i en canvi la selecció espanyola és plena de jugadors del Barça, aniran amb Espanya. Si ho fan estaran oblidant el “petit” detall que no disposem de selecció perquè Espanya ho impedeix.

Toma nota, PPringao !

Efectivament. I la CUP, Miquel. La CUP també. Han errat la professió, si volien fer de jutges.

I cal recordar que el tripartit PSOE-ERC-COMUNS no va necessitar ni judici ni sentència, amb una simple acusació va tenir prou per fer-te fora de la presidència q et va atorgar el poble

“Si parlo català amb la meva mare a Madrid, molesta.” Judit Mascó. 1990 s, Saragossa: mirades d’odi als telèfons públics. Res de nou. Espanya continua sent Espanya.

Saray Espejo (la querida d'Urtasun) guanya 95.000 € a l'any com a Directora general de Cures, Organització del Temps i Equitat als Treballs (quins càrrecs s'inventen aquests fills de puta per endollar-se). Una petita part dels 5.000 milions en guinguetes que ens roben a l'any.

Veniu a Rodalies i veureu la gentota que ha aterrat al nostre país "legalment". Gent que es cola, altaveus a 2000decibels, criden per telèfon i entre ells, pudors, no deixen seure els avis, rebenten porta lavabo, peus sobre seients. Jugada mestra.

Mascó: "Si sóc a Madrid i parlo per telèfon en català amb la meva mare, els molesta". Anys 90, Saragossa, telèfons verds públics (no hi ha mòbils): "¿Pero hablas con tu madre en catalán?", mirades d'odi... Espanya és així (i Saragossa és espanyolíssima).