El 1924, mentre la dictadura de Primo de Rivera suprimia la Mancomunitat de Catalunya i perseguia la nostra llengua, el PSOE i la UGT eren l'únic partit i sindicat obrer legal d'Espanya. Ho havien aconseguit col·laborant amb el règim.
Largo Caballero —secretari general de la UGT i membre de l'executiva del PSOE— va acceptar un càrrec al Consell d'Estat de la dictadura el 25 d'octubre de 1924.
Mentre ell s'asseia als organismes del règim, la Mancomunitat —les escoles, les biblioteques, les carreteres, la primera fórmula d'autogovern des de 1714— era desmantellada peça a peça.
El càlcul era clar: amb la CNT a la il·legalitat i el PCE proscrit, la UGT va aprofitar la situació per créixer en afiliació i ocupar l'espai que havia dominat l'anarcosindicalisme.
El seu creixement orgànic valia més que qualsevol solidaritat amb les llibertats nacionals catalanes.
En col·laborar amb el règim i ocupar-ne càrrecs, el principal partit obrer espanyol oferia cobertura institucional a una dictadura que perseguia la bandera catalana, il·legalitzava l'ús públic del català i liquidava l'única institució d'autogovern que havia tingut Catalunya en dos segles.
El PSOE de l'època era profundament centralista. Com el d'ara. Veia el catalanisme com un instrument de la burgesia, no com una reivindicació legítima. Com el d'ara.
Cent anys després, quan el PSOE es presenta com a aliat dels catalans, val la pena tenir present d'on ve. PSOE de la dictadura de Primo de Rivera, PSOE del 155. No són Espanya Fraternal com alguns volen fer creure.
A la newsletter d'Antiburocràcia Catalunya parlem de temes com aquest.
Cada dia, un mail que t’estalvia una consulta. Tot el que afecta la teva butxaca, explicat perquè s’entengui.
Apunta-t’hi de franc: 👉
antiburocracia.es/newsletter…
(Rebràs un correu electrònic de confirmació. Si no el veus, revisa la carpeta de correu brossa, arrossega’l a la safata principal i confirma'l perquè t'arribin totes les novetats.)