Quan vam explicar que un repartidor de Correos Express havia negat un paquet a un home de Cornellà per parlar-li en català, un seguidor ens va respondre amb una cosa que li havia passat a ell. El consell que va deixar és senzill i serveix per a qualsevol entrega: abans de donar el DNI, agafa el paquet. Un cop el tens a la mà, parla-li en català amb tota normalitat. Si el repartidor es queixa o et demana que el tornis, no entris en la discussió: digues-li que truqui a l'empresa, i dona el número directament al distribuïdor i a l'operador logístic. La gràcia és que el repartidor depèn d'aquesta cadena. La queixa no va contra ell de tu a tu, va al lloc on li poden demanar comptes: l'empresa que el contracta. I a aquestes empreses no els agrada gens rebre una reclamació per discriminació lingüística d'un client. És el mateix principi que ja vam veure amb el cas judicial: parlar en català és un dret, no una concessió que hagis de demanar amb permís. La diferència és que aquí no cal esperar mesos una resolució. Ho pots fer al moment, a la teva porta, sense abaixar el cap. Que un ciutadà de Catalunya hagi de tenir preparada una tàctica per rebre un paquet en la seva llengua diu molt del país on vivim. Però mentre les empreses no canviïn, val més saber com defensar-te que quedar-te sense el paquet. A la Newsletter d'Antiburocràcia Catalunya parlem de temes com aquest. Tens enllaç al primer comentari 👇