Estimats followers meus. Em complau notificar-vos que avui dia 3 de juny i després de passar per una darrera avaluació de pràctica clínica, de 20 estacions diferents, puc dir que ja sóc acadèmicament metge. Promoció 2013/2019. És molt gros tot plegat. Auxiliar/infermera/metge. 🥰

Ja només pel gaspatxo que fa la thermomix, ha valgut la pena comprar-la.

Aquests savis que diuen que no s'ha de menjar fruita perquè la fructosa blablabla...i després estan els rucs que els hi fan cas. Incorporeu fruites i verdures variades a la vostra dieta, foteu esport i no feu excessos, coi. Sereu més feliços!

Ahir es va encendre la llum de la Sagrada Família. Va ser un moment important. Un d’aquells instants que haurien de convidar els catalans a recuperar una mica de l’autoestima col·lectiva que hem perdut en els darrers 10 anys. Dins del temple hi havia una representació de molts dels problemes del país: Polítics dòcils, aborregats representants socials, empresaris i líders d’opinió institucionalitzades. Persones que, massa sovint, han renunciat a exercir el lideratge i la responsabilitat que els corresponia. Agents de canvi que han acabat convertits en gestors de la claudicació. Però fora, als carrers, es respirava una altra cosa. Hi havia alegria. Hi havia esperança. Hi havia una sensació d’unitat que no recordava des dels millors dies del Procés. Potser aquest és el missatge que, cent anys després, encara ens continua enviant l’immortal Antoni Gaudí: Que els grans projectes col·lectius només són possibles quan un poble torna a creure en si mateix. I que la llum, abans d’il·luminar les pedres, ha d’il·luminar les persones.

A veure, creients o no, si no us emociona aquesta vivença històrica jo ja dono per perduda qualsevol esperança d'un món millor. Espectacularment emotiu.

Veig molta crítica a que l'Ajuntament es gasti 2'5 milions d'€ en la rebuda al Sant Pare. Em sembla legítim. Però recordem que aquests 2'5 milions serviràn per a que molts milers de creients tinguem uns dies d'alegria i esperança, en un context sociopolític que és precisament tot el contrari. Però seguint amb la mateixa lògica: L'ajuntament s'ha gastat 9'8M€ a portar la sortida del Tour de França a Barcelona. Per què? També es va gastar uns 70M€ per portar la Copa America. Per què? Cada any ens gastem (sí, els diners són teus) una quantitat ingent en molts esdeveniments que ningú es qüestiona, desde l'Orgullo, al 8M Dia de la Dona, l'1 de Maig dia del Treball, l'11S, o les rúes del Barça quan guanya títols... dels actes del 12Octubre ja ni parlo. Per no parlar del milió del 11è districte del Sr Collboni o els 12M€ de la participació de Catalunya a la Fira deel Llibre de Guadalajara (Mèxic). Si ens qüestionem els 2'5M€ de la visita del Sant Pare, qüestionem-nos-ho tot. Em sembla bé. Mentre ho feu, jo aniré a veure al Sant Pare, i per uns moments li agrairé que ens ajudi a posar sentit comú i criteri a qüestions complexes com el rebuig a l'extrema dreta, la immigració, el respecte a la dignitat humana, la convivència, o el tractament humanista de la IA. Post-data: Un mal endèmic de la Catalunya post-Procés és la divisió estèril. Tu això, tu allò. Es pueril. Estaria bé bastir ponts entre les diferents tribus ideològiques, i deixar-nos de tanta quisquillositat, que només serveix a qui ens mira divertit des de lluny , és a dir, Madrid, mentre amb un somriure burleta es fuma un puro i li diu a la seva dona: - "Te lo dije, Ana, antes se romperá Cataluña que España" - "Tenías razón, José María"

Los litros de agua que se hayan gastado en esta genialidad con IA por el Mundial bien valen la pena.

Com collons obligues a un ramader a matar totes les seves vaques mentre alhora reconeixes que són sanes i permets vendre la carn. Reputissima Espanya i recontraputissima gestorialitat.

Imagina't una barca de rems. Per anar més ràpid, hi pots afegir més remers. Remers nous, potser més joves i amb ganes. Indubtablement, la barca anirà més ràpid. Fantàstic. La temptació és continuar afegint-hi remers. Però arriba un punt en què l'excés de remers esdevé problemàtic: La barca té un espai limitat i tothom es fa nosa. Remar ja no és tan fàcil, i l'excés de pes comença a suposar un llast. Doncs això és el que ens explicava l'Informe Fénix, que descriu com l'economia catalana sembla créixer, però a costa de la seva sostenibilitat futura. Molta immigració de baixa qualificació, demandada per sectors de baixíssim valor afegit (i amb enormes externalitats negatives, en forma de dumping fiscal/ social) Tornant a la metàfora, hi ha un punt dolç, que vam superar fa anys, en què afegir remers a la nostra barca ens va donar més velocitat. Ja no estem en aquest moment: Avui l'excés de remers ens fa anar més lent, i de continuar incrementant la tripulació, la nostra barca córre el risc de fer aigües. Ignorar-ho és irresponsable.

Han retirat el pessebre de Sant Jaume, les llums de Nadal del Raval, han convertit Nadal en “solstici d’hivern”, reescrita la felicitació de Nadal a ritme de flamenc, modificades cavalcades, dit que no s’ha de picar el tió perquè incita la violència i fins i tot han publicat guies, perquè les escoles s’adaptin al Ramadà, evitant activitats com música o dansa, per no incomodar. Però ara sense cap problema, destinen 1,6 milions d’euros per la visita del papa. El cinisme, en estat pur. La hipocresia, per bandera. L’empatia i l’acollida, com a pretext i per esborrar allò que som. Tot lligat i ben lligat!

Feu-ne difusió, si us plau. Avui a la feina ens hem endut un bon ensurt. Finalment només un ensurt, afortunadament sense seqüeles.

No, no és d'interès.

Estàs tu per criticar la turra dels altres.

Pel fet de "plorar" perquè em cusen a impostos per guanyar diners treballant un munt d'hores, els inframentals em responen que no treballi tant. A veure gilipolles, estic treballant perquè em vull arreglar la casa sense haver de demanar crèdit al banc i no pas per acumular, saps?

L'infrahumà que està a favor de pagar els impostos és el mateix que critica que vinguin els expats a comprar les cases que haurien de ser nostres.

Evidentment llegint-me veuràs que l'esquerreta de merda d'ara m'ha reconciliat amb la dreta catalana d'antes. Que torni Pujol ja i acabem amb aquesta farsa!

“Si no ho puc tenir jo que li donin pel cul” Quan s’ho hagin de vendre a un fons voltor perquè no poden pagar l’impost de successions, aleshores estaran la mar de feliços. Aquest puto impost ha fet més mal que qualsevol altra cosa.

S'ha de ser molt envejós i perquè no dir, molt fdp si t'alegres que a algú li clavin a impostos per un immoble que hereta dels pares. Un immoble pel qual ja s'han pagat els seus impostos en el seu moment.

Imagina que tens 65 anys, mor el teu pare de 90 i heretes la masia que pertany a la família des de l'any 1600. T'has passat la vida ajudant al pare a pagar el manteniment i ara l'Agència Tributària et demana 350.000 € de successions. Evidentment no els tens. Qui te'ls deixa?

Silvia Orriols té raó: Josep Rull s'ha equivocat en no exigir a David Cid que deixés de comportar-se com un gamarús. Si en lloc de ser dels Comuns, qui hagués faltat al respecte a una dona parlamentària hagués estat un parlamentari de qualsevol altre partit, les esquerres de la Mary Poppins University estarien incendiant el parlament. #FeminismeHipòcrita

Es indecente lo que tiene que aguantar el personal de urgencias de cualquier hospital, pq lo que contaré a continuación no es nada puntual. El viernes por la noche, desde el CAP, derivaron a un familiar al hospital por sospecha de trombosis, asunto no baladí. Llegamos sobre las