El primer adjectiu que Homer dedica a Odisseu —polytropos— s'ha tornat a convertir en un camp de batalla polític arran de la pel·lícula de Nolan. És un símptoma de decadència? Com s'ha traduït a la versió catalana que acaba d'arribar a llibreries? nuvol.com/llengua/viure-en-t…

🪪 Excés de congressos a Barcelona @sempresaludava @natzafarre #EstàPassant3Cat ccma.cat/3cat/esta-passant/

Pep Guardiola 🤝🏼 Catalunya A Anglaterra ho tenen clar. A Espanya les haguessin requisat. Guardiola és un entrenador català i independentista. I això mai ho podran amagar.

OPEN DATA: QUAN LA TRANSPARÈNCIA FA POR Hi ha moments en què una societat es mira al mirall… i no li agrada el que veu. A Catalunya, aquest moment ha arribat no per una llei, ni per una auditoria oficial, ni per una comissió parlamentària. Ha arribat per dues webs “pirates”: subvencions.cat i el @Menjometre , similars al que en @JaimeObregon porta anys fent: Fiscalitzar l'administració No són institucions. No tenen pressupost públic. No tenen gabinets de comunicació. Només tenen una cosa: dades. I això ha estat suficient per fer tremolar el relat. Durant anys, l’Administració ha parlat de transparència. Portals oberts, PDFs, dashboards… tota una estètica de modernitat institucional. Però la realitat és una altra: ocultació de dades disperses, difícils d’interpretar, sovint incompletes. Transparència de façana. Fins que algú decideix fer la feina de veritat. Agafar totes aquestes dades. Ordenar-les. Fer-les intel·ligibles... i el més important, fer-les públiques. I llavors passa el que sempre passa quan la informació es fa entenedora: Apareix la veritat. La xifra és contundent: 5.000 milions d’euros anuals en subvencions. Un 11% del pressupost de la Generalitat. No és una línia menor. No és un detall tècnic. És un model. Un model que planteja una pregunta incòmoda: Per a què serveixen aquests diners? Perquè, mentrestant, el ciutadà paga. I paga molt. Catalunya té una de les pressions fiscals més altes d’Espanya, especialment en IRPF. Treballes més. Pagues més. I després descobreixes que una part molt significativa d’aquests recursos es redistribueixen en forma de subvencions. A qui? Sempre s'ha parlat de mitjans de comunicació, però té lògica: Ningú paga ja pel diari, i si és en català, menys. Per tant, està bé subvencionar-los, però... Associacions. Sindicats. Entitats diverses, que han fet de l'activisme de boquilla un modus vivendi. Tot un ecosistema. Un ecosistema que, casualment, rarament qüestiona el sistema que el finança. No cal conspiracions. Només cal entendre els incentius. Però hi ha una segona capa, encara més preocupant. No és només una qüestió de quantitat. És una qüestió de direcció. Quan analitzes les dades —i això és el que permet l’Open Data de veritat— no només veus qui cobra. Veus cap on va el país. O, més ben dit, cap on no va. El Govern català parla constantment de futur. De sostenibilitat. De transició energètica. D’innovació. Però després mires les dades… i no trobes rastre d’aquesta narrativa en la despesa real. Ni un euro rellevant cap a empreses punteres que podrien liderar aquest futur. Un exemple és especialment simbòlic: @Wallbox_ES Una startup nascuda a Barcelona, líder en tecnologia de recàrrega de vehicles elèctrics, competint a escala global. El tipus d’empresa que, en altres països, seria objecte de suport estratègic. Consultem quants contractes públics han rebut per equipar de carregadors elèctrics a l'Administració. Zero. Consultem quantes subvencions han rebut per accelerar el seu creixement, desde Barcelona cap al món. Zero Això és el que abans en dèiem —sense complexos— política industrial. Creació de campions nacionals. Aquí? Zero. Permeteu-me l'exabrupte, però hi ha milions d'eruos gastats en subvencions en causes peregrines, a païssos remots. No hi ha un euro invertit en promoure l'activitat industrial, innovadora i sostenible a Catalunya. I aquí és on l’Open Data esdevé perillós. Perquè ja no es tracta d’opinions. Ni de relats. Ni de discursos. Es tracta de dades. I les dades expliquen una història molt diferent de la que se’ns ven: Una Administració que recapta com si fos escandinava… però gasta sense una estratègia de futur clara, només per acontentar panxacontents. Una Administració que parla d’innovació… però no aposta pels seus innovadors. Una Administració que distribueix recursos… però no transforma l’economia. L’Open Data no és només una eina tècnica. És un mecanisme de control democràtic. Perquè la transparència real no consisteix en publicar dades. Consisteix en fer-les comprensibles. I, sobretot, en acceptar les conseqüències del que revelen, i donar explicacions. Potser per això iniciatives com subvencions.cat incomoden tant. Perquè no creen informació nova. Només fan visible el que ja hi era. I quan això passa, la pregunta deixa de ser tècnica i esdevé política: Estem utilitzant els recursos públics per construir el futur… o per gestionar el present? Europa, amb totes les seves dificultats, està immersa en processos de reconversió. Indústria verda. Soberania tecnològica. Reindustrialització. No és fàcil. No és indolor. Però hi ha direcció. Aquí, en canvi, el risc és un altre: Confondre estabilitat amb inèrcia. I despesa amb política. L’Open Data ha obert una porta. Ara la qüestió és si volem mirar a dins… o tornar-la a tancar. Perquè un cop has vist les dades, ja no pots fer veure que no hi són. I aquesta, al final, és la seva veritable força.

Això és el que s’ha trobat la meva parella a la porta de casa per parlar en català a un repartidor d’Amazon. Obro fil 👇

Jo, personalment, era al Suprem acusat de delicte de traïció pel cas Vólkhov fins que la sala penal va fer efectiva l’anul·lació de la instrucció. Durant tots aquests anys, aquest pinxo illetrat incapaç d’escriure sense faltes d’ortografia i incapaç de llegir res que no li hagin escrit, avalava aquesta persecució injusta i en feia mofa. No s’ha disculpat mai, ni ell ni el seu partit. Ahir, com un espanyolot més, va saltar a defensar els corruptes del psoe que ni el propis socialistes defensen. Fàstic és poc. I l’acusat d’alta traïció era jo…

Tant de bo que aquesta onada autoritària de determinades democràcies consolidades que, entre d’altres coses, es peta humoristes de la tele perquè fan humor a la tele, no arribi mai aquí.

En 25 anys els salaris reals a Catalunya no han variat. Mentrestant els milmilionaris han multiplicat per 16 la seua riquesa. Parlar de reduir la jornada laboral, pensions, o del que siga, sense tenir en compte aquest explosiu increment de la desigualtat és indecent i imprudent.

Tesla 2015 (12 anys a Califòrnia): tindrem el primer cotxe amb l'interfície en català. BYD 2020 (25 anys a Shenzen): encara no venem a CAT, però ja hem posat el català a la interfície. Seat 2025 (75 anys a CAT): aquest any prometem q oferirem manual d'usuari (digital) en català

Els @mossos desincentiven la presentació de denúncies.

Hey @DuckDuckGo My browser (including Accept-Language) and DuckDuckGo are both set to Catalan. However, when I search for "Mercè Rodoreda," English results appear first instead of Catalan ones. I would expect the Catalan Wikipedia to appear first. Could you look into this? Thanks

Avui s'acaba l'any i en @PabloHasel segueix a la presó. Vergonya pels qui l'han condemnat i vergonya per nosaltres que no l'hem sabut defensar. Llibertat d'expressió. Llibertat @PabloHasel.

Tota la solidaritat. En tot el que puguem rescabalar-vos hi som.

No hi ha prou propaganda per tapar tanta memòria.

Llibertat Pablo Hasel. Llibertat d'expressió. Què fem malament que encara és a la presó?

Aquí al·lucinen bastant de la diferència entre les imatges rodades pel seu equip de periodistes i la comunicació de la casa reial. A l’estat francès també hi ha propaganda, però mai tan descarada.

Una abraçada molt forta, @RicardChulia.

⬛️⬜️ "La depredació colonial que practica Espanya ens obligarà a idear formes de lluita específiques, flexibles i audaces per trencar les línies enemigues i passar a l’ofensiva". 🔗 Llegeix les "Tesis d'agost", un promptuari per l'independentisme: assemblea.cat/wp-content/upl…

Aquests dies, en previsió de la decisió que ERC va prendre ahir, he estat preparant una carta per fer pública després de conèixer els resultats de la consulta a la militància. Espero que en dispenseu la llargada i que tingueu interès i paciència per llegir-la sense pressa.

L’acord entre PSC-PSOE i ERC per investir Illa no diu res de nou. És la llista de coses de l’Estatut que varen ser retallades o incomplertes. I, per descomptat, té exactament les mateixes garanties de compliment que l’Estatut. No vàrem fer l’1O per tornar a la casella de sortida.