Una sociedad que obliga a una persona de 80 años a utilizar un smartphone para acceder a sus derechos no es una sociedad moderna. Es una sociedad que poco a poco abandona a sus mayores

Hemos troceado las carreras universitarias para montar un negocio de másteres inútiles que solo sirven para vaciar la cartera de las familias. Permitidme reflexionar sobre la estafa de los grados Frankenstein y por qué hay que volver a las Licenciaturas generalistas. 🧵va...

Aquest vídeo és de l’any 2008. En Manel Nadal (PSC) era en aquell moment el Secretari de Mobilitat i es felicitava pel… Tren Orbital. 18 anys després, el mateix personatge repeteix càrrec i el mateix tripartit (PSC, Esquerra i Comuns) presenten literlament el mateix projecte 🍻

Molta gent em pregunta per què segueixo editant la @Viquipedia ara que tothom fa servir Gemini, GPT o similars. Jo ho veig així: la IA és com un barri ple de llibreries maques. Són elegants, maques i convenients, però poden tancar en qualsevol moment, convertir-se en espais de pagament o canviar el seu model de negoci d'un dia per l'altre. La Viquipèdia és com la biblioteca pública del barri. És l'escala universal cap al coneixement i la garantia que l'accés a la informació continuarà sent lliure i gratuït per a tothom, independentment de la seva butxaca i la seva potència de càlcul. I ho serà en el seu idioma i amb el seu context cultural. L'IA pot ser la interfície, però nosaltres en som l'ànima. Si no documentem el nostre món en la nostra llengua, qui ho farà? ✍️🌍 Som-hi

No reconec el meu pais, tenim un govern que fa tot el possible perquè no hi hagin iniciatives en zones rurals. Ara em donen 10 dirs perquè desmunti i tregui el nou cartell que he posat en el cami d’entrada a la nostra botiga de Ventalló. Noi la llei ho prohibeix. A França es pot.

ONG són les sigles d'Organització No Governamental. Si una ONG rep diner públic de manera significativa per als seus comptes, deixa en realitat de ser no governamental i passa a ser una agència pública disfressada, sense els controls pertinents.

Fins fa uns mesos, viatjar amb tren des de BCN a Puigcerdà era lent, unes 3h. com a mínim. Però, ara, és un escàndol: entre tren, autobusos, retards, esperes ...el trajecte s'allarga a 5h. 5 hores per fer uns 145 kms!! És indignant el que patim els catalans

Un ministre no hauria de respondre amb “zascas” sinó algo com “Som conscients del retard en l’entrega dels combois. El ministeri es va posar en contacte amb el proveidor per l’incompliment del calendari previst i estem treballant per solucionar-ho”. Potser és demanar massa.

Acaben de dir als titulars del 3/24 que les processons a Catalunya s’inspiren en l’imaginari andalús arribat amb la inmigració dels 50 i 60. Entenc que les processons i armats que tenim documentats des dels segles XV i XVI deuen ser paganes.

Els nous trens de Renfe. Com és possible que hàgim arribat a una degradació social com aquesta? Hi ha algú governant? No ho he vist ni en els racons més infectes del planeta i creieu-me que n’he estat a molts.

Quan llegeixo que Riōsuke Takashima, és l'alcalde més jove del Japó, amb estudis en les universitats de Tòquio, i Harvard amb tan sols 26 anys i llicenciat en Política Pública i Enginyera d'energia mediambiental, i miro aixòque tenim aquí, sento molta, molta vergonya.

—¿Y cómo compensamos a los usuarios que estuvieron un día sin luz? ¿Les devolvemos parte del recibo? —Cobrémosles más, eso no se lo esperan —Eres un genio

Activista: “Sólo compro ropa sin lana” Granjero: "¿De qué está hecho?" Activista: "Fibras sintéticas". Agricultor: "Que están hechos de aceite." Activista: "Sintéticos reciclados, en su mayoría". Agricultor: "Que vierte microplásticos en los cursos de agua con cada lavado". Activista: "Ese es un problema de la industria". Agricultor: “La lana que produzco es biodegradable, vuelve a crecer cada año y no requiere petroquímicos”. Activista: "Pero hay un animal involucrado". Granjero: "Un animal que necesita ser esquilado de todos modos". Activista: "Todavía no quiero usarlo" Agricultor: "Estás eligiendo microplásticos en los ríos antes que un corte de pelo". Activista: "Elijo no explotar a los animales". Granjero: "Estás eligiendo explotar el océano en lugar de eso".

Impost de successions: ~1.000 milions € l’any Subvencions: ~5.000 milions € l’any Escàndol DGAIA: ~2.000 milions € Però els teus fills hauran de pagar per heretar, perquè “cal ser solidari”. Solidari amb qui? Amb els vividors? Pobres subvencionant rics. Com a resum

Els darrers 10 anys a Catalunya s'han augmentat molt els impostos. Se n'han creat de nous i també han apujat els que teníem. Cal afegir-hi la no deflació dels trams de l'IRPF. En aquest temps els serveis públics s'han degradat exponencialment. On van a parar els nostres diners?

L'abast del robatori és tan bèstia que ni dissimulen.

El fill perdrà un 13% per a pagar l’Impost de Sucessions i Donacions. Pare/mare és possible que hagi de pagar IRPF per la donació i haurà ja pagat IPRF quan va generar les rendes. Criminalitzen l’estalvi i la solidaritat familiar. Hi ha doble imposició. Cal abolir aquest impost!

El que no s'explica és que aquests 275.000 € ja han pagat IRPF, IVA i mil taxes més mentre estalviaven. Tornar a pagar 35.750 € per moure els diners dins de la mateixa família és un espoli fiscal en tota regla. On és el límit? Quantes vegades s’ha de tributar? LLADRES.

L'alcalde està faltant a la veritat. Això... o bé no entén les dades que facilita el propi ajuntament: en posar el topall de preus, el que ha aconseguit és que els pisos amb lloguers més alts desapareguin del mercat i això fa baixar la mitjana sense que, en realitat, baixin els lloguers. És greu que un alcalde menteixi. Però encara és pitjor que no sàpiga interpretar el concepte de mitjana. x.com/XSalaimartin/status/20…

Aquesta afirmació és enganyosa si no s’analitza el conjunt del mercat. D’una banda, els topalls han canviat el tipus d’habitatge disponible. Els pisos de més qualitat (que abans tenien un preu més elevat perquè oferien millors prestacions "finques amb serveis, comunitats amb costos alts, reformes recents, etc.") han anat desapareixent del mercat de lloguer habitual. Cada cop és més freqüent trobar: • Habitatges no reformats, perquè el propietari no pot repercutir la inversió. • Pisos més petits, més foscos o amb pitjor orientació, ja que el topall gairebé no té en compte aquests factors. • Habitatges situats en zones menys demandades, perquè la regulació tampoc diferencia prou segons la ubicació. El resultat és que abans hi havia un ventall ampli d’opcions, mentre que ara l’oferta s’ha reduït i la qualitat mitjana tendeix a empitjorar. Les xifres també mostren una contracció important de l’oferta. Entre finals de 2020 i finals de 2024, l’oferta de lloguer a Barcelona ha caigut aproximadament un 84%. Al mateix temps, la pressió de la demanda ha augmentat: en alguns casos, es registren més de 400 interessats per un sol pis, fet que evidencia el fort desequilibri entre oferta i demanda. Conclusió: És cert que el preu ha baixat, però a aquest ritme acabaran aconseguint que llogar un pis a Barcelona costi 0€, perquè ja no en quedarà cap al mercat.