Pensaments Positius
10/06/2026
La tolerància és una de les expressions més elevades de l'amor. No hi ha cap prova més gran d'amor que acceptar les persones tal com són, així com acceptar els designis del Creador per a les nostres vides.
Acceptar significa no jutjar, no fer acusacions. Quantes vegades jutgem injustament el nostre proïsme, exigint-li actituds i postures que nosaltres mateixos ni tan sols exemplifiquem!?
Quantes vegades, en certa manera, fins i tot exigim a Déu una postura a favor nostre, com ara: "Oh, Déu meu, això no em podia passar!"; "Déu no està sent just amb mi", "Déu m'ha abandonat", i tantes altres expressions que coneixem.
El do de la vida prové de la Creació Divina i ens permet ser on som pel nostre propi bé i aprenentatge. Quan aquesta veritat sigui absorbida pel nostre enteniment, haurem fet un gran pas cap al nostre propi creixement.
En la tolerància no hi ha polaritat entre el bé i el mal. Sí, hi ha una polaritat entre l'amor i el perdó. Cada ànima és la seva pròpia mestressa i té la seva pròpia veritat al seu propi temps.
Abans dels altres, esdevé relatiu, perquè el Creador ens va fer mestres del nostre Univers i nosaltres en som els únics responsables a la nostra manera. Aquesta és la veritat.
La intolerància rau en la futilitat de la ira que dóna lloc a l'odi i la malaltia; però la futilitat del judici dóna lloc a guerres personals i col·lectives. Per tant, la tolerància és el principi de l'amor, en l'acceptació dels altres i de la vida.
I és en aquest nivell d'amor que la vida troba sentit i propòsit, perquè aquest és el sentit i el propòsit de l'amor. Simplement estimar acceptant la vida i estimant el nostre proïsme com a nosaltres mateixos!
Que puguem, aquest dimecres, practicar encara més la tolerància, que és la base de l'amor incondicional per a l'assoliment de la Germanor Universal, al cap i a la fi, tots som Germans!
Una abraçada
No et rendeixis mai
Marcelo Paz Bezerra