Joan, que no t’enganyin amb aquest discurs. Les persones no som les responsables de la desaparició del gall fer, i encara menys els excursionistes. A mitjans del segle XIX aquest territori tenia prop de 20.000 habitants i una explotació forestal intensíssima: fusta, carboneres i activitat constant entre els 700 i els 2.300 metres durant mesos. Es vivia del bosc cada dia. Traginers, trementinaires, resiners, més pastors i menys ovelles, calciners, fargues… En aquella època la muntanya es movia cada dia i era fàcil trobar gent constantment; ara pots caminar pel Pallars durant dies i no trobar ningú.
Avui el gall fer ha desaparegut de zones on no hi passa ningú, sense explotació forestal i amb la feixa abandonada. En canvi, es manté en llocs amb activitat humana evident, com estacions d’esquí o zones freqüentades.
Joan, no et venguin aquesta pel·lícula: les coses no s’han fet bé. Que tres governs de tres comunitats autònomes es posin d’acord només diu una cosa: que està molt ben cagada. I ara només tenen l’opció de fotre la culpa al canvi climàtic o als excursionistes. No fotem, Joan. I aquells boscos dels que em parles encara són més vells ara i molt més grans!