La que vosaltres no heu estat mai

"Els castellans no cultiven la riquesa, no la fomenten, com ho fan els catalans, sinó que l'exploten, la dilapiden. Tenir administració, per ells, és tenir la "llave de la despensa" i repartir, com els convingui, lo que en realitat NO'LS PERTANY." —Antoni Gaudí, 1917

APROPIACIÓ CULTURAL ESPANYOLA (Me la paso pel folre) La Sagrada Família és catalana. No és una postal espanyola amb una mica de color local. No és un decorat disponible per al protocol de l’Estat. És una obra catalana, nascuda d’una ciutat catalana, d’una cultura catalana i d’una manera catalana d’entendre la bellesa, la fe, l’ofici i la continuïtat. Espanya ho sap perfectament. Per això la vol. No la vol perquè l’entengui. La vol perquè brilla. Perquè té món. Perquè impressiona. Perquè dona prestigi. I tot allò català que impressiona, Espanya corre a posar-s’ho a la vitrina com si fos seu. Aquesta és la seva apropiació. No venen a mirar la Sagrada Família. Venen a espanyolitzar-la amb protocol, relat, llengua i poder. Venen a convertir una obra catalana en escenografia d’Estat. Venen a dir al món que això també és Espanya, com si Catalunya fos només el lloc on Espanya guarda les seves coses boniques. I quan el català demana centralitat a casa seva, aleshores apareix la bèstia. Regional. Imposició. Politització. Sempre la mateixa cantarella. La pedra catalana els encanta. La llengua catalana els molesta. Gaudí els encanta. La catalanitat de Gaudí els sobra. Barcelona els encanta. Catalanisme com a subjecte nacional els fa nosa. Volen la Sagrada Família sense el poble català al centre. Volen el temple sense la nació. Volen la bellesa sense l’arrel. Volen el fruit i menyspreen l’arbre. I encara tenen la barra d’acusar-nos a nosaltres de fer política quan afirmem que una obra catalana és dels catalans. Nostra. No hem de demanar perdó per dir-ho. Ni hem d’abaixar el to. Ni hem de fer veure que això va de sensibilitats lingüístiques o de detalls protocol·laris. Va de poder. Va de qui posa el marc. Va de qui té dret a dir què és la Sagrada Família davant del món. La Sagrada Família no és Espanya a Barcelona. És Catalunya dreta, feta pedra, llum i memòria. Si això els incomoda, que s’hi vagin acostumant. No ens han de cedir la nostra centralitat. L’hem d’exercir.

Assumpció de responsabilitats és fer caure el govern espanyol d'una puta vegada ara que s'ha sabut que han estat els cadells de Marlaska que ja ens van agredir l'1-O

AQUESTA XUSMA NOMÉS POT CONTROLAR CATALUNYA PER LA FORÇA. GRÀCIES ALS 600 QUE HO HEU TORNAT A DEMOSTRAR. Incident greu a la Sagrada Família: la seguretat expulsa i encercla 600 cantaires en descobrir-los estelades entre les partitures vilaweb.cat/noticies/inciden…

🔴 Incident greu a la Sagrada Família: La seguretat expulsa i encercla 600 cantaires en descobrir-los estelades entre les partitures. 🔶 Tots els detalls, ací ⬇️ vilaweb.cat/noticies/inciden…

Que el papa vingui no em produeix cap emoció. Però que els reis espanyols vinguin i entrin a la Sagrada Família, em produeix un rebuig que no puc ni explicar.

Aquí s’hi veu la Nació Catalana sense que ningú l’hagi d’explicar. Un símbol que tots reconeixem, uns nens cantant com qui continua una cadena, una llengua que no fa de complement sinó de casa, i una manera d’estar davant del món que no sembla improvisada. No és la Catalunya administrativa, ni la Catalunya de les campanyes, ni la Catalunya convertida en decorat. És aquella Catalunya que, quan apareix sencera, fa que fins i tot qui volia mirar només una cerimònia acabi veient un poble. Aquesta és la part que costa tant de falsificar. Una nació no és només gent vivint al mateix lloc. És una memòria que encara passa de boca a boca, uns codis compartits, una continuïtat que els infants reben abans de saber posar-hi paraules. En aquesta escena no hi ha teoria política, i justament per això colpeja més. Hi ha un nosaltres visible. I quan el veus, costa molt tornar a fer veure que Catalunya és només una població dins un mapa.

Los locutores de radio Manolo Lama y Paco González narran los “goles De la Iglesia en Madrid”. “La Iglesia que camina en Madrid mete goles todos los días, y no va a parar hasta el pitido final”.

🟥🟥🟥🟥 L'Estat espanyol ha engegat la maquina de propaganda per fer de la visita del Papa a la Sagrada Familia un acte d'espanyolització de Gaudí i Catalunya. A OCTUVRE creiem que cal combatre aquesta maquinària i per això hem publicat un DOSSIER en 10 llengües. OBRO FIL.