"Jo soc la mala puta, tota bruta, criatura responsable del desig", escriu al segle XXI Paula S. Piedad. "Tinc un desfici, ai, inclement, / pel cavaller que m’ha servit", va escriure la comtessa de Dia a finals del segle XII. Entre l’una i l’altra, nou segles. El camí, però, ha estat lentíssim per culpa de la demonització del desig femení. Ara, però, Raquel Casa i Lídia Gàzquez, professores i investigadores, han publicat una antologia que ressegueix la poesia eròtica escrita per dones en català.   llegim.ara.cat/actualitat/vo…

S'ha de fer pedagogia, Pedrerol. No s'ha d'imposar l'espanyol, sinó fer-lo una llengua més simpàtica!

Molt més cultural, festiva i humana. La #poesia ens du més enllà i, alhora, ens endinsa al fons més pregon del que som.

No ens visita el Papa, però aquest dimecres a #Solsona també tenim una cita amb la transcendència (i surt bastant més barata).

No us passa que veient tots aquests numerets papals de sobte enteneu per què Catalunya ha sigut històricament el bressol de l'anarquisme, el republicanisme, del lliurepensament i avui en dia la regió més secularitzada d'Europa? És que per l'amor de Déu.

Un recital de poesia comunitari felicitarà la Biblioteca de Solsona pel seu 11è aniversari regio7.cat/solsones/2026/06/…

Just fa 10 anys vam començar el projecte #viquidones a la @Viquipedia en català per corregir la subrepresentació de les dones a nivell de continguts, de participació i de perspectiva de gènere. En 10 anys hem gairebé triplicat les biografies existents i millorat 10 punts el % de biografies, però encara tenim molts reptes pel que fa a la participació d'editores. 📊 Evolució Biografies de Dones (2016-2026) Any | Total Bios | % de Dones 2016: 15.949 | 13,64% 2017: 20.189 | 15,21% 2018: 22.439 | 15,72% 2019: 26.530 | 17,02% 2020: 30.976 | 18,44% 2021: 33.866 | 19,44% 2022: 36.201 | 20,13% 2023: 39.004 | 20,78% 2024: 41.616 | 21,27% 2025: 43.697 | 21,58% 2026: 44.564 | 21,76% Més de 70 persones hi col·laboren habitualment. Encara tenim moltíssima feina pedent. T'hi animes? ca.wikipedia.org/wiki/Viquip…

Als que som laics també ens agrada que ens felicitin el dia del sant. Tot sigui per celebrar-nos. Avui n’hi ha uns quants que m’han felicitat gràcies a @elmonarac1. Ara només falta que la meva mare comenci a escoltar-vos!

Ben resolt això dels "exemplars d'arbrat", així evitem desdoblaments feixucs com "els arbres i les arbres", o encara pitjor, "els/les arbres".

📺 TV en DIRECTO | Se cae la bandera durante el izado en el desfile del Día de las Fuerzas Armadas. Este ha sido el momento shorturl.at/bxOem

Com a ja experta en el diccionari català-Salicrú/Salicrú-català, us tradueixo el titular: El català és de Josepmaries. De res.

10/15 Perquè aquest és el chilling effect. No cal que t'espiin. N'hi ha prou amb saber que poden fer-ho. Amb saber que el govern té contractats 5 milions en tecnologia d'intercepció de comunicacions i que l'empresa donant del Likud sap llegir el teu mòbil. Un professor que ho sàpiga potser pensa dues vegades abans de coordinar una vaga, per evitar represàlies. Un activista, abans de quedar. Un periodista, abans de trucar a una font. 📵 Democràcia? Estat de dret?

“when i launched my book club, it wasn’t in a cozy café. it was in a reading group at downview women’s prison. i’ll never forget what one of the women shared with me: ‘perhaps if i’d read more books when i was younger, i wouldn’t be here now’.” — dua lipa at the booker prize

A la Catalunya real potser ‘els altres’ són ells (els indígenes ja hi érem). Sort en tenim sempre, en aquest circ estrambòtic, de les píndoles d’ironia de @francesccanosa segre.com/ca/opinio/alifara-…

Carles Riba va adaptar la mètrica homèrica al català i va quadrar-hi els 12.000 versos de l'Odissea quan la va traduir. Sense ordinadors, sense internet i sense IA. Ara que els Estats Units han redescobert l'èpica homèrica no oblideu aquesta fita de la cultura catalana.

Six seven? "Érem sis, teníem set, vam comprar un càntir buit, el càntir és nou i encara es deu."

No puc deixar de mirar-lo.

El diari de la meva infància, el que em retorna a la memòria un pare encorbat cada dia embevent-se de l’actualitat del país, amb els plecs de paper sota el braç per anar al metge, fer el cafè, esperar-nos al cotxe o acompanyar la mare de compres. El diari d’un home de seny.

Va ser un privilegi treballar a l’AVUI, un diari impulsat per la gent per defensar la llengua i un model de país. Un cas, sens dubte, singular i extraordinari, com ho és la batalla constant i incansable del català.