instagram.com/reels/DZEppUQK…
Responc per al·lusions a aquesta crítica d'en José Antonio Martínez.
El dia 24 de maig vaig participar en una taula rodona de la Fira Literal, la de "Carnets de catalanitat? El subjecte poble avui." i vaig defensar-hi diverses idees. Podeu consultar aquí la taula rodona:
peertube.plataformess.org/w/…
Una de les idees que vaig exposar és que la frase repetida de que "Som Un Sol Poble" ha estat un mite parcialment funcional, però parcialment fals. Que és un objectiu polític, però no una realitat. Creure que ja ho tenim no ajuda a treballar per fer-lo real o identificar els reptes per tal que ho sigui. A més, l’UnSolPoble pot ser defensat per algú de la CUP o algú de Vox, amb significats molt diferents. Per tant, no ens podem quedar amb l'eslògan.
Jo no qüestiono que la gent de Torre Baró s'expressi democràticament, no dic que "voti malament" encara que jo intentaré convèncer-los de que canviïn. El que vaig dir és que més enllà del mite i de relats vinculats a ell com la pel·lícula del 47, el cert és que Torre Baró és una prova que la construcció d'un sol poble és, per ser eufemístics, una assignatura pendent.
Per una banda veiem avui dia el ple domini al barri de la llengua castellana, producte de la immigració castellana dels 50-70s en el context de la dictadura catalanòfoba. La llengua no és neutra políticament, sinó que va associada a relacions de poder i a un o altre marc territorial de comunicació i identitat nacional. Per això l'Estat intenta imposar una llengua sobre la resta.
Per altra banda, i fortament correlacionat, veiem un comportament electoral diferenciat. A Catalunya tenim dos espais electorals, afortunadament amb grisos entremig, però dos pols diferents. Un està més vinculat a partits d'obediència espanyola, i l'altre a partits d'obediència catalana. Això explica molts dels traspassos de vot entre partits i fenòmens com el vot dual. També explica els límits del creixement de l'independentisme.
És surrealista el poc que parlem de tot això, la por a destapar un debat sincer. El mite de l'Un Sol Poble es va erigir per la por que als 60s i 70s hi havia d'una fractura ètnica a Catalunya. Afortunadament això no ha passat, malgrat algunes tensions, i tenim amplis grisos. Però la construcció de la cohesió social i política no es pot fer a costa de les aspiracions nacionals i de normalització lingüística dels catalans. Això defenso.
Partint del que tenim, veiem, amb grisos, un demos bicèfal, amb vincles culturals i comportaments polítics diferents. No és el resultat de "històries, migracions i mestissatges", sinó d'una política de construcció nacional estatal deliberada per esborrar un poble, i la lluita d'aquest poble per resistir.
L'àrab, l'amazic, l'urdú o el romanès no es disputen ser llengua franca a Catalunya i no és casualitat que el castellà sí que ho faci. No és un tema de tolerància i multiculturalitat versus catalanitat excloent, sinó de nació espanyola contra nació catalana. Lamento dir que l’esquerra radical i els barris obrers no viuen al marge de les pàtries.
En Jose diu: "no és que Torre Baró voti malament, sinó que vota amb perspectiva de classe i de barri". Em sembla més que discutible. Deixant de banda que el PSC, el partit de l'AMB, no és el partit de la classe treballadora, el 2017 Torre Baró va decidir votar, com tants altres barris similars, a Ciutadans, un partit de dretes. En un 40% de vots! Això és vot nacionalista o ètnic, no de classe. Obviar-ho em sembla un exercici de negacionisme molt salvatge.
Respecte a això dels "carnets de catalanitat". L'objectiu del nacionalisme espanyol és assimilar el poble català, i dissoldre la seva definició és un factor clau per fer-ho. Convertir la catalanitat en una simple característica administrativa de ciutadans espanyols residents a Catalunya no és una definició que a mi em representi, i no permet explicar ni la meva identitat ni el conflicte nacional que travessa aquest país des de fa segles.
Qui reparteix carnets de veritat, recordo, és l'estat espanyol. L’Estat ha arribat a denegar la nacionalitat a immigrants que només parlaven català i no havien après suficientment el castellà. En aquest context, insinuar que jo represento un catalanisme essencialista i excloent que reparteix carnets fa gràcia. I més quan jo uso una definició completament oberta de catalanitat.
Només alguns fills i néts de la immigració castellana, de totes les immigracions que ha tingut Catalunya, han construït aquesta identitat política xarnega. Una identitat que es projecta com a subalterna i victimista, però a la pràctica és tot el contrari: defensa ampliar l'ús de la llengua de l'Estat fent retrocedir encara més la llengua catalana.
La idea que “parlem castellà perquè ens han fet sentir vergonya per parlar català i no ens han fet sentir catalans” és falsa, victimisme, evasió d’agència pròpia i inversió de la relació de poder que existeix entre llengües i comunitats de parlants.
Que la immigració castellana forma part d'aquest país és innegable no he dit el contrari. Que els cognoms no defineixen la catalanitat, també. El tema de debat no és aquest. El tema és que ser català és quelcom diferent que no pas viure i treballar a Catalunya. És obvi per a tothom.
Que els fills i néts de la immigració castellana de classe treballadora a Catalunya (els xarnegos) que viuen sobretot en castellà i entre dos marcs nacionals tenen un pitote identitari és ben cert. Estem d’acord. Però resoldre això, que no és fàcil, no pot implicar obviar el conflicte nacional ni la seva dimensió lingüística.
En José diu que em falta trepitjar Torre Baró per poder opinar. És cert que conec poc Torre Baró, però conec Roses, el meu poble natal. Un poble altament castellanitzat, en què he patit episodis de maltractament per ser catalanoparlant per part de veïns, o que van haver de canviar el cinema i fer-lo en castellà perquè hi havia veïns que es queixaven de les pel·lícules en català. Conec perfectament la Catalunya espanyola i sé sobre què s'ha construït: sobre meu.
Respecte la condició de classe i les lluites obreres i veïnals dels 70s, o el problema de la desigualtat social, estarem prou d’acord, per això coincidim a la Literal. Però no entenc per què cal treure això a passejar sempre en aquests debats, barrejant interessadament classe i llengua. Igual que es pot ser de classe treballadora explotada i a la vegada racista o masclista, també es pot reproduir supremacisme espanyol.
Em mossego la llengua en relació amb els atacs personals perquè no són rellevants per al debat públic.
El meu argument central és que l’Un sol poble és un objectiu, no una realitat, i darrere aquest lema hi ha molts debats a tenir. Vull forçar tota l’esquerra catalana a posicionar-se en relació amb el conflicte nacional i lingüístic, i a no viure obviant la vulneració d’alguns drets mentre s’omple la boca de radicalitat.
No tinc instagram així que he respost per aquí. Si algú vol, feu-li arribar aquesta resposta a en José la Cacho. Me n'alegro d’haver generat debat i agraeixo les ganes de discutir aquest tema important. Estic obert a organitzar un debat a Torre Baró sobre aquest tema.
Article d’en José:
noubarris.info/mon/2026/05/a…