Girona is not Spain.

Clergy gather around Antoni Gaudí's Basilica of the Sagrada Família as Pope Leo XIV blesses the newly completed central Tower of Jesus Christ in Barcelona, Spain, Wednesday, June 10, 2026.

I potser aquesta és una de les coses més incòmodes i més necessàries que ens deixa el viatge: Catalunya no pot explicar-se honestament si esborra la seva arrel catòlica.

La Sagrada Família passa a ser la basílica capital del cristianisme. Encara frapant.

Complicado no creer en Dios existiendo tanta belleza 🧵

poco se está hablando de que construir esta barbaridad ha costado un total de 0€ de dinero público. cero euros.

Barcelona, you win. Sagrada Família. Just incredible. Watch the whole thing with the sound on

Imagina’t ser del país d’Antoni Gaudí.

Avui Barcelona toca el cel. La benedicció de la torre de Jesús de la Sagrada Família pel papa Lleó XIV honora el somni de Gaudí, cent anys després de la seva mort. Un moment històric, lluminós, que ens projecta al món i que converteix una obra col·lectiva en llegat universal.

Aquí s’hi veu la Nació Catalana sense que ningú l’hagi d’explicar. Un símbol que tots reconeixem, uns nens cantant com qui continua una cadena, una llengua que no fa de complement sinó de casa, i una manera d’estar davant del món que no sembla improvisada. No és la Catalunya administrativa, ni la Catalunya de les campanyes, ni la Catalunya convertida en decorat. És aquella Catalunya que, quan apareix sencera, fa que fins i tot qui volia mirar només una cerimònia acabi veient un poble. Aquesta és la part que costa tant de falsificar. Una nació no és només gent vivint al mateix lloc. És una memòria que encara passa de boca a boca, uns codis compartits, una continuïtat que els infants reben abans de saber posar-hi paraules. En aquesta escena no hi ha teoria política, i justament per això colpeja més. Hi ha un nosaltres visible. I quan el veus, costa molt tornar a fer veure que Catalunya és només una població dins un mapa.

La turra dels madrilenyos amb la llengua per favor, quina cosa.

La peça del puzzle que explica la destrossa de l'habitatge a Espanya és això: malgrat una demanda explosiva i manca d'oferta, que provoquen preus disparats, això no es materialitza en una onada de nova oferta (com seria esperable) perquè han fet que construir sigui impossible.

Están en el gobierno y quieren que solucione el problema el Papa

Mira, hi ha ajuntaments que es mouen per l'habitatge. Malauradament no ha estat el cas de Celrà en 15 anys de CUP.

“La única alternativa posible a Collboni”, sí.

renfe desitjaria

Qué ganas de ver a @gabrielrufian pidiendo mandar al PSOE al ostracismo político y enseñándoles billetes de 50€ desde la tribuna del Congreso.

El MHP Pujol le habría quitado la gorra de una colleja en plena Sagrada Familia mientras doña Marta le pregunta si es que no tiene madre

L’esquerra andalusa entén que les tradicions catòliques formen part de la cultura i identitat del seu poble. Que la fe va de la dreta a l’esquerra. A anys llum de la catalana, que menysprea tot allò que és nostre.

A favoríssim.