A l’agrupament escolta més gran de Catalunya, el CAU de Tàrrega, el que està passant és, com a mínim, una mostra greu d’irresponsabilitat.
Quan treballes amb infants i famílies molt diverses, el mínim exigible no és fer proclames ni gestos polítics: és respecte i neutralitat. I quan un espai educatiu es vincula a símbols o posicionaments polítics —per molt legítims que siguin per a alguns— deixa de ser un espai de tots i acaba convertint-se en un espai d’uns quants.
I això té conseqüències: divideix, exclou i trenca justament allò que diu defensar, el CAU, que és la convivència.
Parlar de pluralitat, cohesió i respecte mentre es pren partit d’aquesta manera és, directament, un insult i una incoherència absoluta.
I no és un detall menor: estem parlant d’un espai amb menors, subvencionat també amb diners de tots els targarins, pensin el que pensin.
Jo he estat molts anys membre del CAU, i ho dic amb coneixement i tristesa: això no és educar, és fer política amb infants al mig. I és una línia que no s’hauria de travessar mai.
I sí, ho diria exactament igual si la bandera fos la d’Israel, Veneçuela o la conxinxina. Perquè el problema no és el símbol: és haver confós educar amb posicionar-se.