El 19 de maig de 1960, al Palau de la Música Catalana, el govern de Franco va prohibir que l'Orfeó Català cantés el Cant de la Senyera en un homenatge al poeta Joan Maragall — l'autor de la mateixa peça.
El governador civil de Barcelona, Felipe Acedo Colunga, va treure la cançó del programa uns dies abans.
L'Orfeó va acatar. Quin remei. Però una part del públic no. Es van aixecar, van entonar el Cant de la Senyera i van llançar octavetes de protesta. Hi va haver detencions. Jordi Pujol, que havia organitzat la protesta des de fora del recinte, va acabar condemnat a set anys de presó.
Seixanta-sis anys després, durant la visita del papa Lleó XIV a la Sagrada Família, sis-cents cantaires que formaven part dels cors de la cerimònia van ser expulsats del recinte per la Policía Nacional.
Els agents van detectar que entre les partitures hi amagaven estelades i que, al final de l'acte, volien cantar Els Segadors. El servei de seguretat va requisar fulls amb senyeres, estelades i missatges com "Gaudí era català". Els Mossos els van encapsular al carrer, sense explicacions, fins que va acabar tot.
Ni una arma. Ni una amenaça. Unes banderes i una cançó.
1960-2026.
A la Newsletter d'Antiburocràcia Catalunya parlem de temes legals i fiscals però també expliquem històries com aquesta i connectem els dos mons. Al primer comentari et deixo l'enllaç on apuntar-t'hi de franc