La Costa Brava ha col·lapsat, i aquest estrès preocupa enormement en plena Setmana Santa, amb la vista posada en un estiu que es preveu encara més complicat a causa d’un possible augment de la mobilitat dins el país.
Ahir, segons dades del Servei Català del Trànsit, van sortir de l’àrea metropolitana de Barcelona més vehicles que, com a mínim, els darrers dos dissabtes de Setmana Santa. Observant les retencions extraordinàries durant el vespre, es pot concloure que una gran part d’aquests vehicles corresponien a visitants que anaven i tornaven el mateix dia, sense pernoctar a la zona.
La magnitud de les retencions —especialment a partir de les 19 h— va ser sorprenent. Fins ara, no s’havia produït una situació similar en un dissabte de Pasqua.
La pregunta és clara: fins quan es podrà aguantar aquest nivell d’estrès? Els serveis de la zona no poden absorbir aquest volum ingent de persones, fet que provoca un desgast considerable. Només cal fer un tomb per la zona per comprovar que, fins i tot per als visitants, és impossible gaudir de l’estada: restaurants desbordats, aparcaments inexistents i cues constants que generen tensió. Allò que hauria de ser una jornada de descans acaba esdevenint una experiència frustrant.
El desordre és tal que, a l’hora de tornar cap a casa, es formen llarguíssimes cues. Molts conductors s’aferren a qualsevol alternativa que ofereixi el navegador per sortir del col·lapse, sovint sense atendre la senyalització. Ahir, de nou, els vehicles van desbordar Santa Cristina d’Aro i van ignorar indicacions bàsiques com les direccions prohibides. La manca d’atenció a l’entorn i la confiança cega en el GPS van conduir alguns vehicles fins i tot a camins rurals com els camps de Malvet, generant situacions absurdes i ineficients.
Una altra qüestió clau és què passaria davant d’una emergència greu, com un incendi forestal, amb milers de persones i vehicles atrapats en una autèntica ratera. És un escenari que obliga a reflexionar seriosament.
El debat torna a ser sobre la taula i cal abordar-lo amb un esperit constructiu. Ens esperen dies de reflexió, i és imprescindible començar a pensar en mesures per destensar la zona abans que la situació esdevingui insostenible.