Pepito, ara feia anys que ja no ens vèiem, però mai oblidaré quan ens vam conèixer i totes les vegades que ens vam trobar a la Drova –o que vam anar al restaurant de Barx– ni tampoc les converses i, sobretot, recorda, el teu poema L'"ocell". A reveure, estimat, n'estic segur.