El 27 de juliol s'escaurà el 750 aniversari d la mort d Jaume Ir el Conqueridor. En un país q s'estimés se n'haurien programat sèries d TV, films, llibres, podcasts, festes populars,...i s'hauria aprofitat x relligar les terres q conquerí i administrà. En un país q s'estimés...

Los musulmanes de toda Europa están conmocionados tras la histórica y valiente decisión de Suecia: dejará de usar el término «islamofobia», acuñado por los Hermanos Musulmanes, por considerarlo un concepto manipulado políticamente para silenciar las críticas al islam. La ministra de Asuntos Exteriores sueca, Maria Malmer Stenergard, anunció que su gobierno presionará a la Unión Europea y a las Naciones Unidas para que dejen de usar este término fraudulento. El concepto de «islamofobia» fue diseñado deliberadamente para equiparar la crítica legítima a la doctrina islámica con el racismo. Se utilizó como arma para silenciar el debate sobre textos islámicos fundamentales que contienen mandamientos para hacer la guerra, violar y someter a los no musulmanes. Suecia acaba de reconocer lo que millones de europeos ya saben: criticar una religión que abiertamente llama al asesinato y la esclavitud sexual de los no creyentes no es una fobia, sino sentido común y autoconservación. Esto supone un duro golpe para el lobby islamista en toda Europa. ¿Estás de acuerdo con la decisión de Suecia?

Reduir les Assemblees de Pau i Treva a simples "acords de l'Església" és no entendre absolutament res de la història del dret europeu. Sí, la iniciativa va néixer de la mà de figures com l'Abat Oliba per aturar la violència feudal, però la clau jurídica és que aquelles assemblees van integrar els comtes, els nobles i, per primera vegada, el poble triant representants (els hòmens de paratge). ​Va ser precisament en el marc d'aquestes assemblees on es van començar a legislar les primeres constitucions de pau que passarien a formar part dels Usatges de Barcelona. És a dir, l'Església va posar el fòrum, però la societat civil i els governants catalans hi van articular l'embrió del seu propi Estat de dret. ​L'únic meme real és utilitzar l'anacronisme de "Catalunya no existia" per intentar esborrar que les estructures jurídiques i socials del Principat es portaven forjant des del segle IX. Els arxius i la història de les institucions no s'esborren amb piulades de cunyat. ​🔄 Fes RT si prefereixes la història del dret a la ignorància de saló. ❤️ Dóna-li LIKE si vols la Plaça de les Constitucions de Catalunya ja mateix

Això és un escàndol. Madrid, amb un PIB lleugerament superior al de Catalunya, paga un 40% menys d'impostos que Catalunya. Formar part d'Espanya és un pèssim negoci per tots els catalans, siguin independentistes o no.

Avui Montserrat Roig faria 80 anys. Va morir molt prematuramemt amb 45 anys. Seva és la frase: “La cultura és l'opció política més revolucionària a llarg termini.”

En aquest bri hi podem veure com evitar alguns castellanismes, ben sovint massa arrelats en la nostra parla.

Sabies que, jurídicament, les #Constitucions de Catalunya de 1706 podrien continuar plenament vigents? La història oficial ens ha venut que el Decret de Nova Planta (1716) les va abolir, però la realitat és un escàndol de trilerisme legal digne de la transició del 1978 que dinamita la història oficial. Felip V no va aplicar el dret; va aplicar la violència de les armes després del setge de 1714. *De iure* (per dret legítim), cap Cort catalana ha derogat mai el nostre ordenament. Segons la legalitat catalana, el rei no podia legislar unilateralment; necessitava el consens de les Corts. Com que el Borbó les va suprimir per la força d'un dret de conquesta militar, la Nova Planta és una imposició il·legal nula de ple dret, un cop d'Estat sense validesa jurídica interna. *De facto* (pels fets), Castella va sotmetre Catalunya. Però la clau està en el cinisme d'orfebreria de l'article 42 del decret, que per evitar un col·lapse civil per la suplantació de lleis tant avançades i arrelades, diu textualment: 👇 "En todo lo demás, que no esté prevenido en los capítulos de este Decreto, se han de observar las Constituciones que antes había en Cataluña; entendiéndose, que son de nuevo establecidas por este Decreto, y no por la continuación de su antiguo vigor." Aquest xantatge conceptual ho canvia tot: el Borbó va segrestar la sobirania convertint les lleis d'un poble lliure en una simple concessió reial revocable. El dret propi no mor per un text legal vàlid, sinó per la coerció militar de l'absolutisme. Tres segles després, la legitimitat del pactisme català segueix intacta *de iure* davant una assimilació espanyola incapaç de sostenir-se en la raó jurídica.

ATENCIÓ 16.19 h: Saray Espejo, dona del ministre de Cultura, Ernest Urtasun, serà la nova directora general de Cures i Organització del Temps i Equitat en els Treballs. 👉🏻 Tindrà un sou de 90.000 € anuals. 👉🏻 Substitueix Núria Vergés, germana de l'exconsellera de Salut i exvicepresidenta del Parlament Alba Vergés. 🤔 De familiar a familiar de polític i tiro perquè em toca.

Fins que el sobiranisme no entengui que el conflicte es guanya acumulant forces de veritat i creant estructures de comunitat organitzada, i no pas fent guerres civils de fireta per veure qui és més pur, continuarem atrapats en la teranyina de la nostra pròpia frustració. Menys postreig i més pencar.

Som un poble sense estat propi, nacionalment feble i cada vegada més descentrat. I en lloc de construir poder català, llengua forta, institucions nacionals i comunitat organitzada, massa sovint acabem fent petites guerres civils simbòliques entre capelletes. No és força. És la forma que pren la impotència quan un poble ocupat encara no sap convertir el seu conflicte en poder.

🚨🚨 CRIMINAL: La Agencia Europea del Medicamento reconoció: • Que nunca autorizó la "vacuna" COVID para frenar, prevenir o reducir la supuesta enfermedad... • Que las campañas de "vacunación" masiva e indiscriminada de los gobiernos y los medios con los argumentos de que "vacunarte" servía para proteger a los demás estaban basadas en HECHOS FALSOS... • Que por los datos científicos que se tenían, ninguna persona menor de sesenta años debía haberse "vacunado" jamás. (Ni mayor)... 🚨🚨 Te mintieron, te coaccionaron, te engañaron, te privaron de derechos y libertades, te inyectaron una terapia génica experimental diciéndote que era una "vacuna", te hicieron enfermar y mataron a familiares y amigos... Preparado para identificar y llevar ante los juicios de Núremberg 2 a todos los responsables y a sus cómplices de estos crímenes contra la humanidad?

A veure si ho entenc: els socialistes es passen dècades alliçonant-nos sobre la importància de tenir impostos elevats per a pagar serveis socials i tota la mandanga, i resulta que el seu líder polític i alhora ex-president del govern feia de contrabandista de joies i utilitzava la "valija diplomática" per evadir el pagament d'IVA, impostos especials, transmissions patrimonials, o IRPF!!! On són les queixes de tots els professors de la Mary Poppins University??? lavanguardia.com/politica/20…

Anem a sacsejar una mica el relat oficial sobre on neix la llibertat a Europa. Es parla molt de la Carta Magna anglesa del 1215, però la realitat és que el primer Estat de Dret modern i el bressol del parlamentarisme que limitava el poder absolut va néixer a Catalunya al segle XI. ​Mentre a la majoria de corts europees el rei desfeia al seu antull i els súbdits callaven, les Constitucions de Catalunya recollien una fita jurídica única: el Pactisme. ​• El principi de legalitat: El monarca no tenia la potestat de dictar lleis tot sol, ni els nobles cometre anusos. Tota norma havia de ser fruit de la negociació i el consens "del Rei amb la Cort" (Corts Sobiranes). • L'Imperi de la Llei: El Rei estava obligat a complir el dret de la terra. Si el violava, cometia un "greuge" i el Tribunal de Contrafaccions —un precedent directe dels tribunals constitucionals moderns— invalidava immediatament l'ordre reial. ​L'any 1714 no es va modernitzar l'Estat; es va pretendre liquidar de forma violenta el sistema parlamentari més avançat d'Europa per imposar l'absolutisme centralista de matriu castellana. Per això fa tanta por recordar el que diu aquest llibre. Reivindicar la Plaça de les Constitucions de Catalunya és fer justícia històrica. ​🔄 Fes RT si creus que som l'Estat de Dret més antic d'Europa. ❤️ Dóna-li LIKE si vols veure la Plaça de les Constitucions de Catalunya ja mateix!

IRLANDA ENS MARCA EL CAMÍ Irlanda ens marca el camí perquè encara recorda una cosa que a Europa li fa una mandra infinita admetre. Que una comunitat no és una oficina. No és una suma de consumidors amb DNI, ni una massa de gent que ha d’acceptar qualsevol canvi perquè quatre buròcrates en diguin convivència. Una comunitat té pell. Té memòria. Té morts. Té carrers que han vist néixer avis, pares i fills. I quan tot això és tractat com si fos mobiliari urbà, un dia la gent reacciona. El cristianisme d’estora no ho entén. O fa veure que no ho entén, que encara és pitjor. Veu un poble que s’alça i només sap parlar de desordre. Veu un barri que diu prou i corre a dir-ne odi. Veu gent que ja no vol ser trepitjada i els demana calma, acollida, bones maneres, molta pau social. La pau dels qui callen mentre els passen per sobre, vaja. Molt edificant tot. Irlanda no ens parla d’un poble atacant per gust. Ens parla d’una comunitat defensant-se quan ja té la sensació que ningú la defensa. Quan l’Estat protegeix abans el relat que la gent. Quan els mitjans arriben amb la condemna escrita abans d’haver escoltat el barri. Quan qualsevol inquietud popular queda traduïda en extremisme, feixisme, odi o alguna d’aquestes paraules que serveixen per tancar converses sense mirar res. També hi ha violència en desarrelar una comunitat. També hi ha violència en fer irreconeixibles els barris sense haver demanat permís als qui hi vivien. També hi ha violència en exigir a un poble que accepti la seva dissolució amb un somriure i, a sobre, donant les gràcies. Però aquesta violència és neta, administrativa, amb informes, subvencions, rodes de premsa i gent molt correcta parlant de diversitat. Després crema un contenidor i, mira per on, resulta que la violència ha començat aquell vespre. No cal convertir cada esclat en una missa solemne. Tampoc cal fer veure que tot és bonic. Hi ha ràbia, hi ha brutor, hi ha coses que fan nosa. Però ja n’hi ha prou de condemnar sempre el mateix costat. El poder pot alterar un país, remenar-li la demografia, buidar-li la continuïtat, empènyer-lo a callar i després exigir que la gent protesti amb una instància, una espelma i una frase amable. Això no és ordre. És doma. Un cristianisme amb columna vertebral no celebra el caos. Però tampoc no beneeix la submissió. Sap que la caritat no vol dir suïcidi nacional. Sap que estimar el proïsme no obliga ningú a deixar casa seva sense porta. Sap que la mansuetud cristiana no té res a veure amb fer de catifa perquè l’Estat, el mercat i la ideologia hi passin per sobre amb les sabates enfangades. A Catalunya això ens toca de ple. Fa massa temps que ens eduquen per desaparèixer amb bona lletra. Ser bons, ser tous, entendre-ho tot, cedir sempre, no incomodar, no aixecar gaire la veu. Una catalanitat simpàtica, folklòrica, administrable. Un cristianisme sense poble. Una nació que demana perdó abans fins i tot d’haver-se defensat. Irlanda ens marca el camí perquè ens recorda que els pobles no es conserven només amb arguments. També cal presència. Límit. Coratge. Instint. Després ja vindrà la forma, l’ordre, el llenguatge i la direcció. Però abans hi ha una cosa més elemental, gairebé física. No fer d’estora. No acceptar que casa teva sigui convertida en una sala d’espera per a qualsevol projecte que no has decidit. El món que ve no serà tan net com es pensen els ideòlegs. Rebrotaran les ètnies i s’esfullaran les ideologies. Tornaran els pobles, les comunitats, les lleialtats fondes, les fronteres morals, les preguntes que el liberalisme havia amagat sota la catifa. I qui només tingui una moral de renúncia, una nació avergonyida i una fe domesticada quedarà a mercè dels qui sí que saben què volen conservar. Catalunya no necessita aprendre a odiar. Necessita desaprendre a desaparèixer. Irlanda ens marca el camí perquè allà encara es veu, amb tota la incomoditat que calgui, una veritat antiga. Quan una comunitat sent que li prenen la casa, o es defensa, o deixa de ser comunitat.

Seria Catalunya part d'Espanya sense amenaça de violència policial i de presó? No. Per tant, és un país ocupat. Següent pregunta.

El bateig de l'espai públic reflecteix la memòria i futur d'un poble. Per què mantenir un nom imposat quan podem homenatjar el bressol dels nostres drets històrics vigents? ​Reanomenem-la "Plaça de les #Constitucions Catalanes". ​🔄 Fes RT si creus que ja va sent hora de fer el canvi! 👇

He rebut moltes crítiques per no haver-hi anat. Però és que la gent normal anem a la Sagrada Família quan no hi són ni els borbons ni els Omelles...

"La incorporació de Cat. a la corona d'Espanya no fou per via de pacte ni de matrimoni o per qualsevol altra via pacífica. Fou un acte de força q el poble català no acceptà mai per cap acord de les Corts, l'única institució que podia fer-ho" 101 aniv. de Josep M Ainaud de Lasarte

🎯Jo, què voleu que us digui: amb una policia que es dedica a espiar assemblees de professors i a neutralitzar cantaires, em sento molt més segur. Prioritzar la persecució de professors i cantaires per davant de màfies, delinqüents, violadors, lladres i bandes criminals em transmet una confiança immensa. Tot en ordre. Gràcies @nuriaparlon . Gràcies Trapero

Ens governen anticatalanistes. Són "catalanes" espanyols.