El vídeo és una merda, i no pel que ensenya, sinó pel que fa.
Agafa una organització nacionalista catalana que no és racista, li penja la paraula racista al front i ja està. Judici fet. Sentència dictada. Expulsió justificada. Cap prova, cap frase, cap document, cap fet concret. Només l’etiqueta màgica. Racistes. I tothom a aplaudir com si haguessin netejat el món.
Això no va d’antiracisme. Va de poder moral. Va de decidir qui pot entrar en una causa, qui pot parlar, qui pot caminar darrere una pancarta i qui ha de ser expulsat abans d’obrir la boca. I el truc és vellíssim. Quan el nacionalisme català vol exercir de nacionalisme català, quan deixa de ser folklore amable i comença a parlar de poble, llengua, sobirania i continuïtat, se l’ha d’embrutar ràpid. Racista. Feixista. Perillós. Fora.
Perquè si no pots negar que són catalans, els has de fer moralment contaminants. Si no pots combatre el que diuen, els converteixes en una cosa que no s’ha d’escoltar. I així no cal discutir res. No cal parlar de nació. No cal parlar de poder català. No cal parlar d’escola, de llengua ni de país. Només cal assenyalar i expulsar.
I aquí hi ha una cosa especialment fastigosa. Això ho fan educadors. Gent que, en teoria, hauria d’ensenyar a pensar, a distingir una acusació d’una prova, una discrepància d’un delicte, una idea incòmoda d’una amenaça real. Però no. Fan pedagogia de ramat. Et posen l’etiqueta correcta davant dels ulls i esperen que reaccionis com un gos ensinistrat.
I el mitjà, evidentment, hi posa l’altaveu. No fa la pregunta mínima. No demana proves. No mira què hi ha darrere. Compra el paquet sencer i el serveix al lector ja mastegat. Racistes expulsats. Fi. Molt còmode. Molt net. Molt progressista. I molt útil per mantenir el nacionalisme català dins la gàbia moral de sempre.
El missatge és claríssim. Pots ser català si ets inofensiu. Pots estimar la llengua si no en treus conseqüències polítiques. Pots parlar de país si no molestes cap catecisme. Però el dia que vols exercir com a nacionalista català, el dia que dius poble, sobirania, continuïtat i poder, et cau a sobre la màquina d’embrutar.
Això és el que fan. No combaten el racisme. Fan servir l’antiracisme com a porra moral contra qualsevol catalanisme que no accepti anar amb el cap cot. I després encara tindran la barra de dir que defensen el país.
No. Defensen la seva capelleta. I si pel camí han de convertir part del poc nacionalisme català que queda en el nostre país en una sospita permanent, ho faran encantats.