5. Mesures sota Lleó XIV
35. Continuïtat de la política de protecció de menors.
36. Nomenament de l’arquebisbe Thibault Verny com a nou president de la Comissió Pontifícia per a la Protecció dels Menors el 2025, succeint el cardenal Seán O’Malley.
37. Reforç públic de la idea que la protecció de menors és una prioritat de govern eclesial.
38. Reunions amb víctimes i petició de mesures de veritat, justícia, reparació i prevenció.
6. Protocols i obligacions a escala diocesana
39. Creació d’oficines diocesanes de protecció de menors.
40. Canals de denúncia a diòcesis, congregacions i institucions educatives.
41. Protocols obligatoris per a parròquies, escoles, seminaris, moviments juvenils i congregacions.
42. Formació específica per a preveres, religiosos, catequistes, monitors, professors i voluntaris.
43. Codis de conducta per a adults que treballen amb menors.
44. Normes sobre contacte físic, acompanyament espiritual, convivències, campaments i activitats juvenils.
45. Prohibició o forta restricció de situacions d’aïllament adult-menor.
46. Registre de denúncies.
47. Deure de comunicar els fets a l’autoritat eclesiàstica competent.
48. En molts països, obligació o instrucció de comunicar també a les autoritats civils.
49. Suspensió cautelar del ministeri quan hi ha acusacions versemblants.
50. Prohibició de traslladar sacerdots acusats sense informar del seu historial.
7. Prevenció i formació
51. Formació afectivosexual i de maduresa humana als seminaris.
52. Avaluacions psicològiques de candidats al sacerdoci.
53. Revisió dels processos d’admissió al seminari.
54. Formació sobre límits, autoritat espiritual i abús de consciència.
55. Cursos obligatoris de salvaguarda per a agents pastorals.
56. Materials pedagògics per a infants i adolescents.
57. Formació perquè els menors identifiquin conductes inadequades.
58. Formació per a famílies.
59. Revisió de pràctiques en col·legis religiosos.
60. Reforç de la vigilància en activitats esportives, escolars, catequètiques i d’oci.
8. Reparació i atenció a les víctimes
61. Oficines d’escolta a víctimes.
62. Acompanyament psicològic.
63. Acompanyament espiritual, si la víctima ho vol.
64. Peticions públiques i privades de perdó.
65. Comissions de reconeixement.
66. Indemnitzacions econòmiques en diversos països.
67. Fons específics de reparació.
68. Processos restauratius.
69. Memorials i actes de reconeixement.
70. Estudi de casos prescrits civilment però encara moralment i institucionalment rellevants.
9. Investigacions independents
71. Encàrrec d’informes independents en països com França, Alemanya, Irlanda, Austràlia, Bèlgica, Portugal o Espanya.
72. A França, la comissió CIASE va ser creada a iniciativa de l’Església francesa per estudiar els abusos des de 1950 i va recomanar reconeixement, responsabilitat sistèmica i reparació.
73. Creació posterior a França d’organismes de reconeixement i reparació.
74. Auditories anuals en alguns països.
75. Publicació de llistes de clergues condemnats o acusats creïblement en algunes diòcesis.
76. Revisió d’arxius històrics.
77. Col·laboració amb comissions parlamentàries o organismes públics, amb intensitat desigual segons el país.
10. El cas dels Estats Units
78. Aprovació de la Dallas Charter el 2002.
79. Política de resposta ràpida a denúncies.
80. Cooperació amb autoritats civils.
81. Expulsió del ministeri de clergues culpables.
82. Creació d’entorns segurs.
83. Formació obligatòria.
84. Revisions d’antecedents.
85. Consells de revisió amb laics.
86. Auditories anuals independents de compliment.