ISLAMOFÒBIA ??
Surto del cotxe en el pàrquing més fosc i antic de Tarragona. La llum fa pampallugues i l’obscuritat em provoca basarda. M’adreço a la sortida, de sobte, sento passes que s’atansen i una remor de veus en la fosca: “Al·lahu àkbar!”. Em criden. Em segueixen. Potser només juguen. Són tres o quatre nois, molt joves, gairebé adolescents. No sé què volen de mi.
El cos reacciona. M’esgarrifo en la foscor d’aquest lloc desangelat a cinc plantes sota terra i em batega el cor. Una suor freda em recorre l’esquena. Avanço, amb la respiració curta i em venen al cap “flaixos” de llocs tètrics amb víctimes destrossades, proclames sanguinaries, sang i fetge. Si me’n surto d’aquesta, a part d’agrair-ho a l’Univers, respiraré tranquil.
Per fi he arribat a casa i cerco les xifres a Internet: Nova York, 2001: gairebé 3.000 morts, Madrid, 2004: 193 morts, Londres, 2005: 52 morts, París, 2015: 130 morts, Niça, 2016: 86 morts. Barcelona i Cambrils, 2017: 16 morts. Festival Nova a Israel 7 d’octubre de 2023: més de 1.100 morts en poques hores… Només són unes quantes d’occident. Però no podem oblidar les del Tercer Món terriblement perjudicat aquest 2025. Burkina Faso: entre 1.000–3.000 morts. Mali: 300–800 morts. Niger: 400–1.000 morts. Somàlia: 500–1.000 morts. Nigèria: 300–700 morts. Moçambic (Cabo Delgado): 100–300 morts.
Potser la meva por no és nova. Potser és un esglai prehistòric que perdura des del temps antics, quan els homes s’enfrontaven a les feres i als mamuts. Si això és un malson en vull despertar. El pànic és comprensible quan certes consignes van acompanyades de tragèdies. La meva temença no apunta a la fe, ni a les bones persones que la practiquen. En principi crec que qualsevol religió pot ser bona. Però percebo una amenaça en aquests nois que criden mentre em segueixen. No sé si es tracta d’una amenaça o d’una broma. L'estrès és una mena de mecanisme de vigilància, no una teoria de la realitat.
Em faig un torrent de preguntes, però la qüestió primordial és si el terme islamofobia descriu el que sento. La resposta és: teòricament sí. La paraula “fòbia” deriva del grec “fobos” Φόϐος, el fill d’Ares i Afrodita i significa precisament “por”. En principi jo no tinc res en contra aquests xicots probablement “menas” (nois menors d’edat no acompanyats, tutelats per l’administració). I em pregunto si potser ells tenen quelcom contra mi, malgrat que els acollim molt bé, a Catalunya. En aquest soterrani fosc i humit la por és irracional. M’esglaien aquestes veus inconnexes en un entorn on em sento vulnerable. Gairebé a la frontera dels 70 anys, em pregunto, si aquest terror que pateixo és o no és islamofòbia.
Escrit per Francesc Valls Calçada
@fraretmut
@RaholaOficial
@ramoncotarelo
@orriolsderipoll
@ninavars
@ACAI_cat
@acorey_cat
@AuraMoner
@meritxellbrown
@Marta_catalonia
@riverolavic