Reflexions sobre la visita del Papa i Catalunya...
Us faig algunes reflexions rĂ pides:
De nou, Espanya estava atemorida i va fer tot el possible perquè la visita del Papa no servĂs d'altaveu al sobiranisme. SĂ, el Papa va parlar molt i molt bĂ© en catalĂ (merci Sra
@miriamnoguerasM), però alguns fets denoten la por del Gobierno i la voluntat de controlar fèrreament el relat... exemples:
La passejada del papamòbil per Barcelona va ser molt més curta i controlada que no pas la de Madrid. ¿Per què? Per por a que el sobiranisme fés una nova demostració de força. Va ser més fà cil controlar 1km de trajecte per les estretors de l'Eixample que no pas un de més llarg per Diagonal o Passeig de Grà cia, que és el que hauria tocat. Tot i això, es va veure el que es va veure. Unitat i entusiasme, i també, senyeres i estelades.
Un altre exemple: Quasi totes les peces corals estaven preparades o van ser directament playback, tant a Montjuich com a la Sagrada FamĂlia. Expulsar 600 cantaires de la Sagrada FamĂlia, que volien cantar Els Segadors,denota de nou aquesta por per controlar el relat.
Tot i això, no se'n van sortir. Com va dir en Rajoy, "els catalans fem coses". La magnificència espiritual dels diferentes actes a Catalunya, desde Montserrat, al sublim Virolai a l'estadi olĂmpic, o la inesborrable imatge de la Sagrada FamĂlia encesa, trascendint tota mena de comprensiĂł religiosa o estètica, han enviat un missatge molt poderĂłs, especialment a la resta d'Espanya.
Oju amb els catalans.
Quedem-nos si us plau amb això.