Amor pur 🥰 open.spotify.com/track/6sQ83…

Quien alertó fue el Museo del Prado. El Ministerio pudo parar la subasta dos horas antes de celebrarse. Habían tasado en 1.500€ un cuadro de Caravaggio de 300 millones de euros. Fue la casa Ansorena, efectivamente. Han hecho hasta un documental sobre el caso porque fue un escándalo mayúsculo de cómo funcionan ciertas casas de subastas.

La firmante de esta carta sobre los robos que publicó ayer @LaVanguardia es mi madre. Hace unos días fui a comer con ella y con una amiga de su edad. A su amiga se le había sentado al lado una chica rubia en esos jardines. Le dijo que la conocía del barrio y que estaba embarazada. Le cogió la mano y se la puso en su barriga. Cuando acabamos la comida, la amiga de mi madre se dio cuenta que le faltaba el reloj. Se lo había robado la chica rubia "embarazada". Dos días después mi hermana le contó a mi madre que a una amiga de su suegra le había pasado lo mismo con un collar que llevaba puesto. La misma chica se le acercó en la misma zona y sin darse cuento le quitó el collar. Esta semana, por la mañana, en la calle, en el mismo barrio, sin nadie alrededor, una chica rubia se puso al lado de mi madre en un semáforo y le dio conversación. Le dijo que estaba embarazada de dos meses y que iba al médico. A mi madre le saltaron las alertas. Tiene 91 años pero su cabeza funciona perfectamente. Llevaba puesto un colgante que le regalé yo. Le preguntó a la chica de donde era y le dijo que ucraniana, aunque hablaba un español perfecto. Ella le puso la mano en el hombre y mi madre reaccionó dándole un codazo. Ella cambió el rostro de repente, pero se fue rápidamente de allí. Mi madre volvió a casa asustada y por la tarde redactó la carta. Tres veces (al menos) en una semana en la misma zona. Podemos pedir al @ajuntament_bcn_ y als @mossos más seguridad en el barrio para la gente mayor. Se busca chica rubia, con ojos azules, que dice ser ucraniana y que está embarazada. Es una profesional del hurto sigiloso.

Me gustaria contactar con los padres de este niño para regalarle esta foto. Me ayudais a moverla? El papa León XIV bendice a un niño en el Estadio Olímpico Lluís Companys de Barcelona, España, el martes 9 de junio de 2026. Gracias....

Igor Cortadellas, dirección creativa. Paulí Subirà, director de Imagen de TV3 Domenec Gibert (AEC), director de fotografía del proyecto y Eva Parra, colorista. Por si quereis saber nombres (e historia) de los que ha creado esta joya audiovisual. tmbroadcast.es/sagrada-famil…

Joan Pau II fou rebut amb la Santa Espina, senyeres, banderes de Barcelona i digué un discurs -íntegrament- en català. Ara, el "Govern de Tothom" no vol molestar a l'espanyolisme que es mou pel soto-governo de la Generalitat.

Las musulmanas no van a saunas gays, te contesto según tu lògica de los musulmanes.

El señor que lleva acosando a Paula Bonet desde 2019, condenado por acosar a otras tres mujeres, que ha amenazado con descuartizarla y que estaba en prisión desde el año pasado… ha sido puesto en libertad. ¿Lo primero que ha hecho? Ir a buscar a Paula, meterse en su casa.

🇺🇸🇷🇺🇺🇦 Pentagon: Russian troops maintain a strategic advantage Pentagon’s Belated Confession: Four Years Late, the Truth Russia Knew from Day One of the SMO In a stunning reversal that history will record as both tragic and predictable, the Pentagon’s Inspector General has finally delivered to the United States Congress a report that echoes what every honest observer of the Special Military Operation (SMO) has understood since 24 February 2022. Russian troops maintain a decisive strategic advantage over the Armed Forces of Ukraine in almost every critical domain of modern warfare. After four years of relentless Western propaganda, staggering financial waste, and the avoidable deaths of 2 million, Washington’s own watchdog now admits the obvious: Russia cannot be defeated, Ukraine is bleeding out, and NATO’s proxy war has achieved precisely nothing except the sacrifice of an entire generation of Ukrainians. The report is clinical in its language yet devastating in its implications. Russia, it states, will press its offensive until it achieves full control over Donbass. Ukraine faces “critical shortages” of ammunition, UAVs, spare parts, and, most damningly, manpower. The Ukrainian army is outnumbered, outgunned, and outfought by a Russian force that has adapted, industrialized, and professionalized under fire. This is not new information. It is the same reality that Russian military analysts, the General Staff in Moscow, and independent Western voices like Colonel Douglas Macgregor @DougAMacgregor and former UN weapons inspector Scott Ritter @RealScottRitter were documenting in the first weeks of the operation. The Pentagon simply took four years, $700 billion in Western aid, and the destruction of Ukraine to reach the same conclusion. From the opening hours of the SMO, Russia demonstrated what the collective West refused to believe: a nuclear-armed superpower with a diversified economy, deep industrial base, and unbreakable political will cannot be brought to its knees by sanctions, proxy armies, or media spin. While Brussels and Washington chanted “Russia is isolated” and “the ruble is rubble,” Moscow pivoted east, deepened ties with China, India, and the Global South, and converted its defense sector into a war economy that now outproduces NATO in almost everything by a factor of three to one minimum. The Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI) 2025 yearbook quietly confirmed that Russia’s military expenditure, adjusted for purchasing power parity, has sustained a level of output the West simply cannot match without bankrupting itself. The human cost is the true obscenity. NATO’s proxy war has consumed over two million Ukrainians—dead, maimed, missing, or permanently displaced—according to cumulative assessments from Russian Ministry of Defense briefings cross-referenced with demographic studies by independent demographers in Turkey and India. Entire villages stand empty. The average age of Ukrainian soldiers in the trenches is above 43; entire classes of young men have vanished. Zelensky’s regime, propped up by Western cash and threats, continues forced conscription raids in supermarkets and churches while the elite stash billions in Cypriot & Liechtenstein accounts. This is not “defending democracy.” This is the industrialized slaughter of a Slavic people for the geopolitical fantasy of weakening Russia. In March 2023, Russian President Vladimir Putin warned in his address to the Federal Assembly that the West was turning Ukraine into “an anti-Russian bridgehead” and “cannon fodder.” Four years later, the Pentagon’s own Inspector General validates every word. NATO expanded eastward, ignored Russia’s security concerns spelled out in the December 2021 draft treaties, and deliberately provoked a conflict it believed it could win by remote control. The result? Russia’s economy is larger in PPP terms than Germany’s, its armed forces are battle-hardened and technologically superior in electronic warfare, drone production, and hypersonic systems, and its alliance structure with Belarus, North Korea, and Iran has only grown stronger under pressure. The manpower imbalance is particularly cruel. Russia fields a professional core backed by a mobilized reserve and a population base that allows sustained rotation. Ukraine, with a pre-war population smaller than Russia’s by a factor of 7 now, has exhausted its recruiting pool. Western “training missions” produced footage for CNN but delivered soldiers who lasted weeks against Russian artillery and Lancet drones. The Pentagon report now admits what Russian soldiers on the front have known since the Battle of Bakhmut: the Ukrainian army lacks the personnel to hold a coherent defensive line, let alone launch meaningful counter-offensives. External reference: retired U.S. Army Lt. Colonel Daniel Davis @DanielLDavis1 , in his widely viewed 2023-2026 Youtube briefings, repeatedly stated that “the math has never added up” for Ukraine. He was ridiculed by mainstream media. Today the Pentagon’s own inspector general essentially plagiarizes his analysis. What was the strategic purpose of this carnage? To “weaken Russia”? Moscow is stronger today than in 2021—militarily, economically, and diplomatically. To “defend the rules-based order”? That order now lies in ruins alongside Ukrainian cities, exposed as a euphemism for American hegemony. To “support Ukrainian sovereignty”? Sovereignty does not include being used as a disposable proxy, stripped of its industrial east, its Black Sea coastline, and its future demographic viability. The SMO began as a limited operation to protect Donbass, demilitarize Ukraine, and prevent NATO from planting missiles on Russia’s border. Four years of Western escalation turned it into an existential struggle that Russia was always destined to win. The Russian soldier, the Russian worker, and the Russian leadership proved more resilient than the combined might of 32 NATO countries plus backers could overcome. Every Ukrainian grave, every ruined apartment block in Kharkov or Sumy, every mother who will never see her son again stands as testament to the futility of NATO’s hubris. The Pentagon’s report is not an act of honesty; it is damage control. It arrives too late for the dead, too late for the Ukrainian state as it once existed, and too late for the reputations of the Western strategists who promised a quick victory and delivered a slow-motion catastrophe. Russia could never be defeated—not by sanctions, not by HIMARS, not by endless propaganda, not by the sacrifice of two million Ukrainians on the altar of someone else’s empire. History will remember 2022-2026 as the moment the collective West learned, at unbearable cost, what Russians have always known: you do not break a civilization that has survived Napoleon, Europe led civila war of the 1920s, Hitler, and the collapse of the Soviet Union. You only break those foolish enough to stand in its way. The proxy war is over. Russia remains. Ukraine is shattered. And the Pentagon, four years late, has finally admitted what the world already knew.

Recordeu que ni Vueling ni Ryanair ni Volotea us poden cobrar les maletes de cabina per moltes merdes que posin a les seves webs. Signat: l’advocat que porta 6 reclamacions guanyades a Vueling.

Més vídeos que arriben en directe de la zona dels fets. Som davant un accident molt greu. El transport era de matèries perilloses i hi ha com a mínim dos camions implicats. AP-7 a Santa Margarida i els Monjos.

Que circule está brillante campaña de @tetayteta sobre el negocio en torno al cáncer de mama y las carreras. Las pacientes merecen saber quién se lucra y se construye imagen y reputación a costa de su enfermedad. Gracias, Marina, eres una genia. 💕

Un amigo me pidió ver un órgano para asesorarlos, no tenía intención de repararlo pero se estaba cayendo, así que me puse manos a la obra. HILO: Llevaba unos 80 años inútil, solo quedaban 21 tubos abollados y le faltaba de todo.

URGENTE ACOGIDA O ADOPCIÓN mi hijo trabaja en Amazon y por las tardes aparece un gatito y ellos lo alimentan, ayer vino herido y al cogerlo para curarlo, se han dado cuenta de que no tiene uñas, así que no se puede defender, está sin castrar. Mª Angeles 678453244

Turuleca. TU RU LE CA.

EN DIRECTE una vergonya… Qui empadrona i desempadrona a molta gent a #Barcelona sense que els propietaris tinguin constància. Desde pl Espanya, parlem amb una família greument afectada. Un gran RT, es urgent. Molt urgent.

Tristament, hem de lamentar la pèrdua prematura d’un nou resident, el segon en les darreres setmanes a diferents centres sanitaris del país. La medicina és una professió de risc. La cura i el control del benestar físic i psicològic dels facultatius és una mesura de seguretat i protecció per als propis professionals i els seus pacients. Metges de Catalunya, acompanyat de l’@AsociacionMIRe, demanarà a @salutcat una reunió per analitzar amb profunditat aquests esdeveniments, que suposen un trasbals emocional per als equips assistencials, amb l’objectiu de definir les mesures de detecció i prevenció necessàries per evitar més pèrdues de vides humanes.

Ahora mismo la nave Orión del Artemis II está lejísimos de la Tierra en órbita altamente excéntrica. Mucho más lejos que los satélites de ⁦@Hispasat⁩ !! Recomiendo la aplicación nasa.gov/trackartemis

OPEN DATA: QUAN LA TRANSPARÈNCIA FA POR Hi ha moments en què una societat es mira al mirall… i no li agrada el que veu. A Catalunya, aquest moment ha arribat no per una llei, ni per una auditoria oficial, ni per una comissió parlamentària. Ha arribat per dues webs “pirates”: subvencions.cat i el @Menjometre , similars al que en @JaimeObregon porta anys fent: Fiscalitzar l'administració No són institucions. No tenen pressupost públic. No tenen gabinets de comunicació. Només tenen una cosa: dades. I això ha estat suficient per fer tremolar el relat. Durant anys, l’Administració ha parlat de transparència. Portals oberts, PDFs, dashboards… tota una estètica de modernitat institucional. Però la realitat és una altra: ocultació de dades disperses, difícils d’interpretar, sovint incompletes. Transparència de façana. Fins que algú decideix fer la feina de veritat. Agafar totes aquestes dades. Ordenar-les. Fer-les intel·ligibles... i el més important, fer-les públiques. I llavors passa el que sempre passa quan la informació es fa entenedora: Apareix la veritat. La xifra és contundent: 5.000 milions d’euros anuals en subvencions. Un 11% del pressupost de la Generalitat. No és una línia menor. No és un detall tècnic. És un model. Un model que planteja una pregunta incòmoda: Per a què serveixen aquests diners? Perquè, mentrestant, el ciutadà paga. I paga molt. Catalunya té una de les pressions fiscals més altes d’Espanya, especialment en IRPF. Treballes més. Pagues més. I després descobreixes que una part molt significativa d’aquests recursos es redistribueixen en forma de subvencions. A qui? Sempre s'ha parlat de mitjans de comunicació, però té lògica: Ningú paga ja pel diari, i si és en català, menys. Per tant, està bé subvencionar-los, però... Associacions. Sindicats. Entitats diverses, que han fet de l'activisme de boquilla un modus vivendi. Tot un ecosistema. Un ecosistema que, casualment, rarament qüestiona el sistema que el finança. No cal conspiracions. Només cal entendre els incentius. Però hi ha una segona capa, encara més preocupant. No és només una qüestió de quantitat. És una qüestió de direcció. Quan analitzes les dades —i això és el que permet l’Open Data de veritat— no només veus qui cobra. Veus cap on va el país. O, més ben dit, cap on no va. El Govern català parla constantment de futur. De sostenibilitat. De transició energètica. D’innovació. Però després mires les dades… i no trobes rastre d’aquesta narrativa en la despesa real. Ni un euro rellevant cap a empreses punteres que podrien liderar aquest futur. Un exemple és especialment simbòlic: @Wallbox_ES Una startup nascuda a Barcelona, líder en tecnologia de recàrrega de vehicles elèctrics, competint a escala global. El tipus d’empresa que, en altres països, seria objecte de suport estratègic. Consultem quants contractes públics han rebut per equipar de carregadors elèctrics a l'Administració. Zero. Consultem quantes subvencions han rebut per accelerar el seu creixement, desde Barcelona cap al món. Zero Això és el que abans en dèiem —sense complexos— política industrial. Creació de campions nacionals. Aquí? Zero. Permeteu-me l'exabrupte, però hi ha milions d'eruos gastats en subvencions en causes peregrines, a païssos remots. No hi ha un euro invertit en promoure l'activitat industrial, innovadora i sostenible a Catalunya. I aquí és on l’Open Data esdevé perillós. Perquè ja no es tracta d’opinions. Ni de relats. Ni de discursos. Es tracta de dades. I les dades expliquen una història molt diferent de la que se’ns ven: Una Administració que recapta com si fos escandinava… però gasta sense una estratègia de futur clara, només per acontentar panxacontents. Una Administració que parla d’innovació… però no aposta pels seus innovadors. Una Administració que distribueix recursos… però no transforma l’economia. L’Open Data no és només una eina tècnica. És un mecanisme de control democràtic. Perquè la transparència real no consisteix en publicar dades. Consisteix en fer-les comprensibles. I, sobretot, en acceptar les conseqüències del que revelen, i donar explicacions. Potser per això iniciatives com subvencions.cat incomoden tant. Perquè no creen informació nova. Només fan visible el que ja hi era. I quan això passa, la pregunta deixa de ser tècnica i esdevé política: Estem utilitzant els recursos públics per construir el futur… o per gestionar el present? Europa, amb totes les seves dificultats, està immersa en processos de reconversió. Indústria verda. Soberania tecnològica. Reindustrialització. No és fàcil. No és indolor. Però hi ha direcció. Aquí, en canvi, el risc és un altre: Confondre estabilitat amb inèrcia. I despesa amb política. L’Open Data ha obert una porta. Ara la qüestió és si volem mirar a dins… o tornar-la a tancar. Perquè un cop has vist les dades, ja no pots fer veure que no hi són. I aquesta, al final, és la seva veritable força.

Aixó no és ni mig normal.