—Salvador, tenim un problema.
—Què passa ara, Oriol?
—Que hi ha grups que ens entren esmenes que ens deixen en evidència. Ens obliguen a posicionar-nos i després ens retreuen el que votem.
—Tranquil. Això és fàcil.
—Ah sí?
—No discuteixis el contingut. Discuteix qui ho proposa.
—Com?
—Etiquetes, Oriol. Etiquetes!
Recordes com els vam aturar amb lo de terroristes? Xiulets, terroristes! Mapes, terroristes! Que tenien petards a casa, "4 locos". .!!
Si parles prou temps de “populisme”, “extremisme”, “discursos d’odi” o qualsevol altra paraula de moda, la gent acabarà parlant d’això i no de la proposta.
—Vols dir que colarà?
—Home, des del 2017 ha funcionat de meravella! Desacredites el missatger, que per això tenim les clavegueres de l'estat i evites respondre al missatge.
I en acabat, quan ja els tens com xais, activem el cordó sanitari, Oriol.
-Cordó sanitari?
- Si home! S'ha demostrat que hi ha més por que et titllin de segons què, encara que sigui mentida, que no pas deixar de defensar allò que sempre havies defensat. Si la gent té por de ser etiquetada, ja tenim més de mig debat guanyat.
—Però i si tenen raó?
No home! Que per acabar-ho de rematar, això provocarà que només puguin presentar esmenes a VOX ... I taran-taran, ja tens aquí un nou relat, "infiltrats", "extrema dreta"… A partir d’aquí la resta de la història s’escriu sola.
—Però i els altres partits què faran?
Ja ho saps, Oriol. Molts callaran. Uns per por de les etiquetes, altres per subvencions i no sortir a la foto i alguns perquè els convé no complicar-se la vida, que pel mig hi tenim l’amnistia …
—I els mitjans?
—Els hem augmentat a alguns el pressupost el 265%, en un any, Oriol! Alguns parlaran de la polèmica. Molts parlaran de l’etiqueta. I gairebé ningú parlarà de l'esmena.
—És brillant.
—No, Oriol. És simplement el que havíem acordat... Tu ja saps, Pegasus i més de 500 alts càrrecs assegurats
😉