Un hospital públic cus una adolescent després d'un intent de suïcidi i la dona d'alta en quatre o cinc hores. El consell que reben els pares: "Si poden, vagin a un centre privat. Aquí no podem."
Ho explica Joan Lluís Bozzo, director de Dagoll Dagom durant quatre dècades, parlant de la seva filla, la Maria Pérez, que va patir un trastorn de la conducta alimentària des dels nou anys.
La van portar a un hospital públic perquè s'havia fet mal. La van cosir. I de seguida: alta. Vigileu-la les 24 hores, que es dutxi acompanyada. Però llit, recursos, ingrés de debò per a una menor amb risc suïcida — això, deia el sistema públic, no ho podia oferir.
La conseqüència és un mur de diners. Bozzo ha explicat que un mes d'ingrés en un centre privat pot costar uns 10.000€. I el que això provoca: hi ha famílies que arriben a cedir la pàtria potestat a la DGAIA — deixen de ser pares legalment — perquè és l'única via que els queda per salvar el fill.
O sigui: o tens 10.000€ al mes, o renuncies legalment al teu fill perquè l'Estat se'n faci càrrec. Aquesta és l'elecció que la sanitat pública deixa a una família catalana quan el problema és la salut mental d'un menor.
El suïcidi és una de les primeres causes de mort en aquestes edats. I la resposta del sistema, quan una mare i un pare hi truquen a la porta, massa sovint és una alta en quatre hores i cap a la privada.
A la Newsletter d'Antiburocràcia Catalunya parlem de temes legals i fiscals però també expliquem històries com aquesta i connectem els dos mons. Al primer comentari et deixo l'enllaç on apuntar-t'hi 👇